El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
El perill de contagi
Sembla que Yersinia pestis no troba en el món actual les condicions que en l’època medieval feren d’aquest bacteri el causant de la major de les epidèmies, la pesta negra. Però això no vol dir que la humanitat no estiga exposada al risc permanent d’una pandèmia devastadora. En l’any 2003, el virus que causa la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) es va mostrar molt mortífer però amb una escassa capacitat de dispersió. El nou virus gripal de 2009 desfermà les alarmes però no arribà a emular la grip espanyola de 1918. Ara la pel·lícula Contagion ens mostra amb eficàcia el que podria ser una pandèmia viral de proporcions fabuloses.
El director Steven Soderbergh s’ha assesorat amb científics, metges, epidemiòlegs i experts dels Centers for Disease Control and Prevention (CDC) per construir una trama tan realista com colpidora. El luxós ventall d’actors i actrius impressiona: Marion Cotillard (enviada de l’OMS al lloc d’origen de la pandèmia), Kate Winslet (metgessa de l’Epidemic Intelligence Service EIS), Laurence Fishburne (metge del CDC), Gwyneth Paltrow (executiva d’una multinacional de la construcció que celebra a Macau la inauguració d’un pont, primera víctima mortal del virus), Matt Damon (el seu marit) i Jude Law (un periodista sense escrúpols que atia la por des del seu popular bloc i fomenta els remeis alternatius homeopàtics).
El resultat és una història molt ben narrada, coral i frenètica, on es combinen bé els drames personals, el valor del mètode científic aplicat pels viròlegs per desxifrar el genoma i l’estructura del virus (Jennifer Ehle encarna una científica convincent, descobridora d’una vacuna que acaba assajant en ella mateixa), i la demostració de com funciona la xarxa mundial d’alerta i prevenció, posada en pràctica per l’OMS des de 2003.
En acabar la pel·lícula ens hem vist envoltats de persones que no han tingut incovenient de dir en veu alta “què dolenta!”. Aquest és el perill de Contagi, la pel·lícula, que de tant realista com és ens l’agafem com el que no és: una pel·lícula de ciència ficció fallida. És, de debò, una pel·lícula que fa por, malgrat la seua truculència continguda, perquè explica una història realista i possible sobre una malaltia emergent molt contagiosa i mortífera. Les tossetes del públic, inadvertides en altres sessions, prenen ací un significat inquietant.
Lectura relacionada: Savador Macip (2010) Les grans epidèmies modernes. La Campana. 267 pp. Un antídot contra els malentesos perillosos, on l’autor, referint-se a la pandèmia de grip de 2009 diu: “el proper cop –perquè hi haurà un proper cop, sens dubte– hem de suposar que ho farem millor. La informació viatja més ràpid que mai i cal fer entendre a tots els governs del món que si actuem junts tenim l’oportunitat de salvar milions de vides. Aquesta visió necessària dels humans units en contra d’un enemic comú està, per sort, cada cop més estesa”. Res no s’encomana com la por.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un vicepresident del govern Bush tenia forts interesos en l’indústria farmaceútica, i van inventar la vacuna abans d’apareixer i estendres la grip ‘A’ i crear l’alarma mundial corresponent per a fer el seu negoci a través de tots els Estats.
Sovint les investigacions subvencionades en bona part, sembla que tanmateix les utilitzaràn pel profit d’uns quants i fer negoci i en contra teva.