Tenim pocs relats autobiogràfics dels anys 50, 60 i 70, a casa nostra, des de l’òptica de fills de classe obrera. Ara, casualment, n’he conegut un dels seus protagonistes i, de retruc un treball fet a consciència, un magnífic relat memorístic de la infantesa, la família, la primera joventut, l’entorn, la societat (…)
L’Eixample que solca el carrer Indústria, a tocar de passeig Sant Joan, la zona de Sagrada Família. Un matrimoni poc avingut. Dues germanes i un noi, de descendència. Estudis primaris i secundaris. Referents lectors, musicals, purs i durs anys 70 (la dictadura de Pinochet i la mort d’Allende, a Xile; els Beatles, els Rolling Stones…), la televisió, també la ràdio, el món de la publicitat.
La família. Els companys de joc. El coneixement de les noies. Els primers amors. L’arribada a la universitat. Filosofia i Lletres, a l’escola d’estudis mercantils, avui dia facultat de Ciències Econòmiques de la UB, Diagonal ben amunt. Nuclis clandestins antifranquistes bellugant. Ell se n’apunta a un. El seu líder a la facultat se’n diu Ferran Mascarell, i al costat hi té a Manel, el seu lloctinent.
També hi fruïm, en aquest llibre escrit amb llenguatge directe, fresc, a voltes malparlat i altres amb moments poètics, de la Transició on hi esclata el món underground, la contracultura: nuclis llibertaris, gauchistes, la poesia, la música, l’art, irreverent i enormement vitalista i lliure.
Artur Montfort, poeta i escriptor, en fou un dels coprotagonistes d’aquell moment. Ell es, ens diu, la morsa. Un personatge càlid, contradictori, humaníssim, que ens fa sentir tot de coses per ell.
En la meva opinió, un gran llibre que ens retrata una Barcelona de classes populars, ben allunyada del món de la menestralia, de la petita burgesia que ha monopolitzat i en monopolitza encara, aquesta mena d’autobiografies de la societat i la capital catalana.
. Yo soy la morsa. Artur Montfort. 265 planes. Ninfa Publicaciones. Barcelona. 1997.
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!