Pere Meroño

(…)

“La meva mare em solia contar que quan ella o la mainadera em treien, amb el cotxet, a passejar, les parelles d’enamorats que trobaven s’embadalien davant les meves galtes. Les senyoretes em feien festes i em deien les coses estranyíssimes, amb l’estranyíssim so de veu que hom utilitza per a parlar amb les criatures. Després, miraven el jove que tenien al costat, amb una mitja rialla, volent dir:

. Vejam si serà com aquesta la que em faràs…

El jove devia abaixar els ulls púdicament, amb un aire de modèstia i d’exquisida urbanitat. Potser pensava:

. Hi farem el que podrem…

Em fa gràcia de pensar que no vaig haver de fer res més que néixer i sortir a passeig pels carrers per provocar idees elevades i moviments de qualitat als habitants de la meva vila natal. De gran, no he pas arribat mai a produir uns resultats tan escaients i admirables”.

Josep Pla, 9 de març de 1918, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)

Per iniciativa, entre d’altres, de Rodamots –a qui et convido a apuntar-t’hi-, s’ha creat un bloc dedicat a aquesta obra essencial i monumental del Mestre. Si t’hi subscrius rebràs, dia a dia, un fragment de l’obra fins a completar-la tota sencera!

                                   . El crim del caixer automàtic

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!