Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

21 de febrer de 2008
2 comentaris

Time Out Barcelona, la “pub”

Un dels baròmetres (…)


de l’acceptació col·lectiva d’un mitjà de comunicació –ep!, que el públic n’és el primer- és la reacció del món publicitari.

Time Out Barcelona ha tingut la mala sort que la seva posada en marxa coincideixi amb un moment econòmic involutiu, la qual cosa fa que la publicitat reculi i això tingui un pes en el compte de resultats de tot mitjà sigui vell o nou.

Servidor es compra, i llegeix, cada setmana, la magnífica revista editada per CULTURA 03, i tinc a les mans el darrer número, el que hi fa 6. El nombre i titularitat de les insercions publicitàries és el que segueix:

. Casinos de Catalunya (a tota plana)

. Time Out Internacional (a tota plana)

. Gran Teatre del Liceu (a tota plana)

. Institut de Cultura-Ajuntament de Barcelona (a tota plana)

. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona-CCCB (un quart de plana)

. FNAC (una columna sencera, en espanyol1)

. Caja Madrid (un quart de plana)

. Teatre Nacional de Catalunya (tres quarts de plana)

. MACBA (un quart de plana)

. Sant Andreu Teatre-SAT (un mòdul)

. Doctor Music concerts (dues columnes)

. Premis Enderrock 2008 (a tota plana)

. FNAC (a tota plana, en espanyol)

. Restaurant Il Giardinetto (un mòdul)

. Laie, llibreria cafè (un mòdul)

. Grup Gamerco, Iguapop, Live Nation (a tota plana, en espanyol)

. Editoral emecé (a tota plana, contraportada, en espanyol)

Noto, és una sensació, que el nombre d’insercions hi ha pujat, respecte als números anteriors. Si és així, ho celebro.

De totes maneres, i en comparació amb mitjans més consolidats i en espanyol, sorprèn i sobta l’exigüitat de la publicitat en mitjans en la nostra llengua nacional.

Un comentari més: trobo que tenir una revista de cultura i lleure, de Barcelona, és un luxe que poques ciutats es poden permetre i en la qual publicació tant la Generalitat com, especialment, l’ajuntament del cap i casal s’hi haurien d’abocar. El nombre de museus i d’organismes culturals que ambdues sumen fa rodar el cap i això, és clar, hauria de reflectir-s’hi publicitàriament.

En qualsevol cas, i publicitat a banda, i com a llegidor, la lectura de Times Out Barcelona és una experiència sana i profitosa que us ben recomano.

. Article: Time Out Barcelona

                                           . El crim del caixer automàtic

  1. Encara et sembla que la Generalitat s’ha "abocat" poc amb aquesta colla de vividors de Cultura03, després de subvencionar amb més de 600.000€ aquesta revista?
    Tu sabies que al nostre país existeixen més de 150 revistes en català, i que cap d’elles va rebre per part de la Generalitat, durant l’any passat, cap mena de publicitat?
    No et sembla una sospitosa coincidència que l’actual secretari de Cultura fos, anteriorment, el director de Cultura03?
    Siusplau, no confongueu els interessos econòmics privats d’un grup, per molt amiguets que siguin d’ERC, amb els interessos culturals del país. Ja n’hi ha prou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!