Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Per què VILAWEB i CULTURA 03 i ENDERROCK i ABACUS ? no es fusionen?
Si m?heu llegit haureu comprovat, sens dubte, que servidor és molt ingenu, i que diu les coses tal com les pensa (?)
I, partidari com sóc, d?una indústria o sector cultural d?obediència catalana modern i de clara vocació de Països Catalans, no em sé avenir que els grups esmentats a la capçalera i altres ?el grup editor de la revista Benzina, Scanner F.M, etcètera?- no seguin a l?entorn d?una taula i trobin formes i maneres, en primer lloc, de fer coses plegats, i, en acabat, enraonin sobre la creació d?un gran grup català de comunicació amb vocació de liderat en aquest país de 14 milions d?habitants i també, ep!, amb projecció internacional.
Noia, no em sé avenir. I m?agradaria que algunes de les empreses esmentades ens fessin cinc cèntims del per què aquesta catalaníssima vocació d?alçar nans i nanets.
El que proposo, poca broma, no és pas bastir una superbotigueta. No. Sinó una empresa multimèdia com cal (Internet, llibres, audiovisuals, discos, ràdio, televisió, diaris, revistes …)
Sumeu, coi, sumeu, i organitzeu-vos com cal per tal de mirar de menjar-vos el món!
Si ho féu, en tindreu mercat a bastament.
PS. Potser el problema és que als grups citats els manca impuls i visió i cal que els empenyem amb una campanya d’articles i signatures i … No és mala pensada, oi?. I consti que si ho féu me’n faré soci o accionista o com li volgueu dir -a l’igual, suposo, que en Marcús, l’Enric Gil, en Josep Blesa, en Saül Gordillo, en Xavier Mir, l’Albert Fibla, i tutti quantti.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sempre tenim la por de posar tots els ous dins del mateix cistell, però. És fantàstic el pensament en progressió que fa aquesta societat civil.
Cordialment.
PS: estic, ja, confeccionant la llista dels top 10. Piano piano si va lontano.
Salut i llibertat!
Marcús
Potser cal plantejar-se perquè encara no han treballat plegats. No es tracta, com bé dius, de crear una superbotiga, sinó que ens referim a un projecte de cultura nacional del s. XXI. I els grups que esmentes podrien crear moltes sinergies amb una mica de col·laboració, implicant a d’altres projectes minoritaris o amb menor potencial i recursos.
El problema no és la manca d’iniciativa o visió. Precisament el que tenen, crec, és massa iniciativa i volen acaparar la seva quota de mercat sense pensar en treballar plegats per por a fer la feina perquè un altre se’n porti els guanys. Han existit petites col·laboracions i –espero!– potser han estat l’inici de futures associacions o fusions. Però també trobem casos per la desesperança. Sento esmentar-ne només un: Abacus representa avui el món cooperativista de perfil cultural i mirada nacionalista? O bé una altra gran empresa dedicada al consum d’oci?
El que manca és fer que ajuntin les seves iniciatives sense prejudicis. Realment es volen menjar el món? Les seves decisions poden dir molt de la veritable voluntat de l’empresariat català. És difícil demanar-ho quan les empreses han de mirar el resultat econòmic a fi de l’exercici. Però sumar significa créixer i als grups com els que parlem se’ls hi pot exigir per potenciar aquesta indústria cultural catalana.
Si el que cal és emprenyar-los, ja hi pots comptar!