Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
D’aquí poc, fantàstica notícia, se celebra l’aniversari de la creació de l’Estat d’Israel. Un esdeveniment que es produí en un món complex i amb una forta oposició tant de propis com d’estranys (…).
El líder que encapçalà el procés cap a la independència fou el llegendari David Ben Gurion, al seu torn, cap del laborisme o socialisme israelià.
Més recentment, i també més modest, s’ha inaugurat al cap i casal el Centre d’Interpretació del Call, integrat a la xarxa d’espais del Museu d’Història de la Ciutat.
El nou equipament museístic és a l’antiga Casa de l’Alquimista o Casa del Rabí, un edifici del segle XIV, a la placeta Manuel Ribé, 3, de Barcelona. Al cor del Call barceloní.
En el centre s’hi exposen objectes d’ús quotidià trobats en excavacions arqueològiques a la zona: Khanukiyyes, una escudella amb caràcters hebraics, una còpia facsímil de l’Haggadah de Sarajevo i dues làpides amb inscripcions hebraiques.
Pel que fa a les activitats que tindran lloc al centre, destaquen:
. Les rutes guiades pel Call.
. Les Matinals del Call (itineraris-col.loqui sobre la Barcelona medieval i la comunitat jueva)
. Conferències d’experts hebraics.
. Tastes de cuina catalano-jueva.
. Sessions de contes jueus.
. I les sessions del Casal d’Estiu que es farà al centre.
. Museu d’Història de la Ciutat – Centre d’Interpretació del Call. Placeta Manuel Ribé, 3. Telèfon 932 562 100.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Malgrat el context terrible en què es va produir la creació de l’Estat d’Israel (l’abominable Holocaust feia tot just pocs anys que s’havia pogut aturar) i la meva simpatia per un poble històricament perseguit i menystingut, no puc celebrar l’aniversari de la seva creació. Va ser una compensació equivocada, per molt que moralment estigués justificat voler reparar tot el mal que havien patit. Principalment, per tota la sang vessada, ja abans de la independència (amb el terrorisme sionista contra els britàncs, amb atemptats tan nefands y repulsius com el del Hotel Rei David), tot just declarada la independència (amb la guerra àrab-israeliana del 1948) i un cop consolidada aquesta independència (bé, en aquest cas només cal mirar el setge amb què avui mateix tenen sotmesos els palestins de Gaza). A més, l’elecció del territori, l’Eretz Israel, és sota paràmetres més aviat religiosos, i tenen el mateix valor que la reclamació de l’Al-Andalus per part dels àrabs més retrògrads. És a dir, zero (o això espero!). Celebrem (i molt) que fa 40 anys que els jueus han pogut normalitzar la seva vida, però no la creació d’un estat bastit i alimentat per la sang de molta gent.
Els israelians coneixen com “Guerra de la Independència” la de 1948. Per als palestins és “la Nakba”, la “catàstrofe”, ja que el seu resultat va ser un dels processos de neteja ètnica més amplis i dramàtics del nostre temps: prop d’un milió de palestins van ser obligats a emigrar a punta de fusell, abandonat les seues terres, els seus béns i les seves llars; va haver matances de civils com la de Deir Yassin i 33 viles més van ser escenari de massacres àmpliament documentades, centenars de poblats van ser destruïts deliberadament.
Malgrat les seves dramàtiques dimensions, els israelians han aconseguit ocultar aquest crim contra la humanitat durant molts anys.
El mateix Ben Gurion reconixé la voluntat de terroritzar la població autòctona per a procedir a la neteja ètnica, a l’expulsió de la gent de la seva terra, que premetés el projecte racista sionista.
Cap demòcrata, ni persona d’esquerres, ni cap català solidari amb la resta de pobles oprimits pel colonialisme i el racisme, pot donar suporta aquesta barbàrie, a l’estat criminal d’Israel
Cites del dirigent sionista defensant i planificant la neteja ètnica:
“Palestinian Arab villages inside the Jewish state that resist ‘should be destroyed …. and their inhabitants expelled beyond the borders of the Jewish state.’ Meanwhile, ‘Palestinian residents of the urban quarters which dominate access to or egress from towns should be expelled beyond the borders of the Jewish state in the event of their resistance.’
“The possibility of large-scale transfer of a population by force was demonstrated, when the Greeks and the Turks were transferred [after WW I]. In the present war , [WW II] the idea of transferring a population is gaining more sympathy as a practical and the most secure means of solving the dangerous and painful problem of national minorities. The war has already brought the resettlement of many people eastern and southern Europe, and in the plans for the postwar settlements the idea of a large-scale population transfer in central, eastern, and southern Europe increasingly occupies a respectable place.”
“We will not be able to win the war if we do not, during the war, populate upper and lower, eastern and western Galilee, the Negev and Jerusalem area, even if only in an artificial way, in a military way. . . . I believe that war will also bring in its wake a great change in the distribution of Arab population.”
Els defensors del projecte racista israelià, haurieu de tenir com a mínim la valentia de dir públicament el que defenseu, la neteja ètnica i l’expulsió d’un poble de la seva terra.
Els jueus sionistes i m’atreveria a dir que nazis que habiten a la part ocupada de Palestina que fan dir israel, són gentussa de la mena dels republicans nordamericans.