Segons la revista musical “Rolling Stones”, el nostre home és considerat el millor cantant brasiler de tots els temps. Nascut el 1942 en un suburbi de Rio de Janeiro en el sí d’una família treballadora amb 19 fills, Maia engega de ben jove, tocant la batería, en un grup format en l’església próxima a casa seva (…)
En la seva trajectòria té gran importancia l’estada als Estatd Units el 1959, i durant 4 anys. Allà aprèn l’anglès, i s’incorpora en un grup de soul.
Maia, de carácter volcànic, mostrà una gran ductilitat musical: música popular brasilera, soul, funk, disco, rock, samba funk… i tocà també la batería, la guitarra, guitarra clàssica o acústica. A més va ser productor, cantant, empresari, multi-instrumentista i introductor del soul al Brasil. Vaja, un home orquestra.
Anys 70
Arrenca el 1970 amb un primer longplay. Hi vull destacar Primavera. Un any abans, la seva carrera s’aferma amb These Are The Songs, la seva versió amb la gran Elis Regina i What Do Yoy Want To Bet
Fase racional (1974-1976)
Aquí entra en contacte amb la Doctrina Cultura Racional, liderada per Manoel Jacinto Coelho. És considerat el seu període més productiu sota la influència del soul i del funk, beneficiat per una aturada en les seves greus addiccions alcohòliques i d’estupefaents –que el van acabar de dur a la tomba el 1998. Subratllem Que Beleza
Els 80
Un gran èxit va ser el tándem amb Gal Costa tot cantant Um Dia de Domingo, també les interpretacions de peces de Bossa Nova.
Anys 90
Els darrers anys, amb discos de Bossa Nova, versions en anglès de What a Wonderful World, de pop i soul.
A final de la década es candidatà com a senador per l’oficialista Partido Socialista Brasileiro-PSB, morint poc abans de les eleccions.
Altres peces que vull suggerir: Telefone i Lorraine
Val a dir que de Tim Maia, se’n troben nombroses reedicions, i àlbums sencers en la xarxa. N’hi recomano: Nuvens (música disc) i aquest altre
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!