Pere Meroño

Els dos acusats de la mort d’una indigent en un caixer desvien la responsabilitat dels fets al menor que els acompanyava (…)

La secció desena de l’Audiència de Barcelona va començar a jutjar ahir Oriol Plana i Ricard Pinilla per la seva implicació en el que es coneix com el crim del caixer, la mort d’una indigent que va resultar cremada després que tres joves provoquessin un foc a l’entitat d’estalvis on dormia. Tots dos van coincidir a mostrar-se avergonyits per la seva conducta, que Ricard va titllar d'”imbècil”, i a assegurar que tot i l’evident menyspreu que van mostrar per Rosario Endrinal “no volíem fer-li mal”, segons va declarar Oriol Plana. Tots dos s’enfronten a una petició de pena de 28 anys de presó per un delicte d’assassinat.

Els seus relats encara van tenir una tercera coincidència important, i clau en l’estratègia de defensa. Tots dos van identificar el menor implicat en els fets -que ja va acceptar la seva responsabilitat i compleix una mesura de vuit anys d’internament- com el responsable únic de l’ús d’un dissolvent en l’atac a la dona i, per tant, el causant directe de l’incendi mortal.

Primer va ser Oriol Plana qui va assegurar que “allò de l’explosió no m’ho esperava; em vaig quedar paralitzat”, i després Ricard Pinilla va afegir: “No hi va haver cap idea [es referia a algun pla concret d’atacar la dona]: hi va haver una acció [es referia a l’ús del dissolvent, l’explosió i l’incendi], i l’acció va ser de Juan José”, amb relació al fet que va ser el menor qui va entrar al caixer amb la garrafa del líquid inflamable. Sobre el lloc on era la garrafa tots dos també van explicar que el menor la va treure d’un contenidor de runa, desmentint que s’haguessin enfilat en la bastida d’una obra per agafar-la.

Els dos acusats van comparèixer davant el tribunal visiblement aclaparats, amb el posat abatut i van declarar nerviosos i incorrent en alguna contradicció, com per exemple sobre si el Ricard fumava o no aquella nit i si per tant hauria pogut encendre el foc.Tots dos van evitar mostrar una actitud arrogant, van estar a anys llum dels dos joves de tarannà xulesc i burleta amb què apareixen a les imatges del vídeo dins el caixer i van emprar un to amable i respectuós. L’Oriol es va referir una vegada i una altra a la víctima com la “senyora” i fins i tot “la senyoreta Endrinal”. Ricard va assegurar que en recordar els fets es veia “molt estúpid”.

Reconeixement

L’atac a Rosario Endrinal va tenir dos episodis, un a primera hora de la nit i el definitiu ja de matinada. En la seva declaració, Oriol va reconèixer haver agredit la dona en el primer atac: “Li vaig tirar una taronja, una ampolla buida i un con de senyalització”. Pel que fa al segon i definitu atac, se’n va desvincular i va explicar que es va quedar fora de l’entitat d’estalvis i que va ser el primer sorprès per l’incendi.

En Ricard va reconèixer “haver molestat” la víctima en el segon atac, però segons va dir només li va donar cops amb un pal de cartró. Va comparar la seva acció amb la d’una mosca “que és molt molesta per a la persona però no fa mal”.

Tots dos van coincidir que després de l’explosió i de les flames van marxar corrent i que aleshores van sentir la dona cridant i insultant-los. Això els va fer pensar que estava bé i que no havia patit cremades. Tampoc es van aturar ni van fer marxa enrere per comprovar-ho.

(crónica publicada al diari AVUI)

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!