Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
No sóc lliberal i és per això m’amoïna la pèrdua de pes industrial de Barcelona i de la seva corona metropolitana. Un procés en el qual l’actitud dels poders públics hi té bona part de responsabilitat (…)
D’una banda, reconeixer-m’ho, hi ha una tendència d’abandó de les urbs per part de la indústria. De l’altre, la impassibilitat o determinades polítiques de les Administracions, poden facilitar o esperonar aquest procés.
Deia, ahir diumenge, l’AVUI, en un article, que “El Barcelonès perd 20.700 llocs de treball industrials en 4 anys”.
Cal anotar que la marxa de la indústria representa a més de la pèrdua de llocs de treball i de pes industrial i econòmic, la desaparició d’unes habilitats, d’una tradició, d’un know how obrer i empresarial, que ens és i serà útil per acarar l’esdevenidor.
És per això que polígons com el de la Zona Franca i el situat a l’oest, a tocar del riu Besòs, han de rebre l’estímul i suport necessaris per tal de modernitzar-se, dotant-se de nous i millors serveis que els facin atractius, no substituint-ne indústria o empresa per habitatges, i apostant, des del sector públic, amb coherència i tossuderia, per la seva continuïtat i futur.
Suport que s’ha de traduir en una política econòmica i industrial ferma i decidida.
Barcelona, la ciutat metropolitana (de Badalona a El Prat de Llobregat i de Montcada i Reixac a Molins de Rei) s’hi juguen molt, massa, en tot plegat.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja des del temps del noucentisme – i d’això ja fa 100 anys – es va plantejar l’ideal de la Catalunya-Ciutat. Això, entre d’altres coses, volia dir escampar la indústria per tot el territori. I qui diu la indústria, diu la població. Si el Barcelonès estricte perd pes industrial i fins i tot població, no em sembla tan malament. Ciutats com París i Londres són més grans que tota la comarca del Barcelonès, i hi ha molt poca indústria: són centres terciaris.
De tota manera, no es pot avaluar el pes industrial pel nombre d’ocupats, sense tenir en compte la productivitat.