Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Periodista i filla de periodistes: en Carles Sentís; no en sabia pas gaire més d’aquesta dona ferma i polièdrica, viatjadísima, multidisciplinar. He vist l’exposició que hi acull Arts Santa Mònica, i n’he quedat prendat (…)
Fotografies. Tres dècades de dedicació. Alhora ha conreat el treball en premsa i televisió, el comissariat d’exposicions, la crítica d’art, l’escriptura assagística.
El material exposat fa palesa l’estratègica creativa de Sentís quan rumia sobre el cos i el sexe, la petita memòria, la comunicació, la societat i el poder.
Organitzada cronològicament, la mostra ens trasllada al seu món.
. Felicon. Són imatges pensades, en principi, com a nadales enviades a amics. Un material provocador, íntim, trencador.
. Màxima audiència. Inclou retalls, bocins, del programa televisió que hi va presentar.
. Sexe i poder. Dins d’aquest apartat hi destaca la proposta brutal de “joies”, amb joies instal·lades precisament en els òrgans sexuals de dones i homes conformant un tot de gran singularitat i força, més encara si pensem que les fotografies són de gran tamany.
. Claustrofòbia. Indagació dintre d’àlbums familiars teixint un mosaic fet i pastat de memòria viva i compartida.
. Black Suite. Gran i sentit homenatge a la cultura afroamericana. És un aplec de moltes imatges, textos… resumits en cinc-centes fotografies on hi és gairebé tot el que té a veure amb la cultura d’aquell nombrós col·lectiu humà.
. Huellas. És la mostra de cinc persones que la van acompanyar en el seu creixement personal i que són determinants en la seva vida (una d’elles és Carles Sentís, el pare).
. A Corners, trobem una proposta ben interessant de racons, punts, llocs de la ciutat de Nova Cork, i d’un breu text que hi descriu algun fet històric, personal, cultural, dotant al conjunt d’una gran originalitat i capacitat d’atracció. És pura i dura microhistòria.
En resum, una proposta original, plural, d’un extraordinari interès, d’una artista de gruix.
. Mireia Sentís: fotografia / assaig / comunicació. Fins el 10 de gener de 2010. Arts Santa Mònica. Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!