Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La fascinació per l’alteritat i per allò que ens distingeix i ens fa semblants acompanya aquesta catalana criada a Anglaterra, des de ben menuda. I que després d’estudiar fotografia va especialitzar-se en fotoperiodisme (…)
Entre 1992 i el 1997 fa dos treballs extensos: un sobre famílies gitanes que viuen a les rodalies de Mataró, el Maresme, i l’altre sobre dones recluses a la presó de Wad-Ras a Barcelona.
Del 1997 al 2001 retorna a Anglaterra per estudiar Belles Arts i fa una sèrie sobre models publicitàries ja retirades.
De seguit retorna, però, a les comunitats gitanes i en fa un pel partit Union Romaní de Sevilla i una sèrie fotogràfica sobre una dona gitana al Polígon Sud sevillà.
El 2005-2006, fa “Dikela la Mina”, amb fotografies sobre la comunitat gitana d’aquell barri de Sant Adrià de Besòs, el Barcelonès, i un treball audiovisual.
El 2008 fa un parèntesi i dirigeix un documental sobre els 40 anys de la banda de jazz barcelonina “La Locomotora Negra”, que serà estrenat enguany.
La darrera feina feta per la Mariona Giner és “Retrat de família”. Una exposició fotogràfica de comunitats gitanes de Barcelona, Sevilla, i Bolton -Anglaterra-.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!