Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

20 de novembre de 2008
Periodisme
15 comentaris

M?agrada EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Estona agradable, ahir, llegint el diari fundat pel gran Antonio Asensio. Cada cop veig, més i més clar, que és un gran diari (…)

Els articles, sempre interessants, d’en Juan José López Burniol, d’en Josep Maria Espinàs, la columna de l’Arturo San Agustín –autor, per cert, d’un llibre, editat per La Esfera de los Libros, que parla de la Rosario Endrinal-. Les cròniques. La secció de llibres. Política. Informació del cap i casal…

Segurament, en la valoració ben positiva, hi compten dos elements: Asensio i la llengua catalana. 

Asensio. Propietari d’un petit taller mecànic. Afeccionat a escriure cròniques esportives. Des de baix, i a còpia d’esforç, empenta, i les amistats adients, va edificar un imperi periodístic. Un home admirat per en Manolo Vázquez Montalban.

Català. Gran jugada del diari i del pujolisme. Un diari que és líder, amb escreix, de la premsa en la nostra llengua tot sumant més llegidores i llegidors que l’AVUI i EL PUNT plegats. 

Ah, i n’hi ha una tercera raó: perquè vinc de classe obrera i del cinturó de Barcelona, allà on té el seu punt fort aquest diari.

En síntesi, un gran diari popular, amè, i el més llegit, entre els de pagament, per les classes treballadores d’aquest país.

Un model de premsa modern i que va saber crear i consolidar un espai periodístic. 

M’agrada EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, i és per això que em sobta el sectarisme i el delit destructiu desfermat per determinats sectors ben transversals –exprogres desorientats, ciudadanos, espanyolistes, independentistes del morro fort…- contra l’AVUI, el diari nacional català per excel·lència i el millor dels escrits en la nostra llengua. Un diari, el meu, que té més detractors, on vas a parar!, a casa nostra, que el fundat per l’Asensio.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

http://es.youtube.com/watch?v=iUiHByShlIE 

  2. Em pensava que el títol era una broma però veig que no.
    El que em sorprèn més (contra gustos …) és el pseudo-argument: n’hi ha una tercera raó: perquè vinc de classe obrera i del cinturó de Barcelona, allà on té el seu punt fort aquest diari.”
    A mi, provenir de classe baixa (deixem-nos de parlar d’obrers que ja som grandets) no m’obliga a passar per llegir una cosa sense substància, ni suc ni bruc. El que pretén EPC és que la classe baixa segueixi sent poc instruïda (el nivell de català per exemple, és deplorable), per a que segueixi sent classe baixa pels segles dels segles i per a que segueixi votant els partits que en teoria (i mai a la pràctica) donen suport a polítiques favorables a la classe baixa.
    Com a mitjà propagandístic és força bo, això cal dir-ho.

    Santiago

    PS. Al senyor Fernandu que fa el primer comentari: Ferran no s’accentua, en català. (si és que s’agafa abans a un socialista que a un coix…)

    Respon

  3. És el PSOEdico, informació parcial pro PSOE tothora. Ja veuràs els editorials a favor del Tribunal Constitucional quan passi la tisora. Va enlairar ERC a principis dels 2000 per fer fora CiU, i ara fa campanya a cada lletra contra aquest partit. En canvi, considero molt bones les pàgines d’opinió de l’AVUI i el tractament que fa de molts temes.
    hi ha gustos per a tot.

    Respon
  4. És un diari ben fet i que entra pels ulls.Al seu moment va ser tota una novetat. Això no treu que ara sigui sovint una pamflet socialista o que tendeixin als titulats de portada gruixuts i sensacionalistes. Temps després el vaig canviar per l’Avui. Vaig acabar valorant més el fons que la imatge.

    Amb el temps altres diaris (La Vanguardia i l’Avui) s’hi han acabant assemblat en fer el maquetatge més atractiu a la vista. Mentre no s’acabin assemblant en el fons…

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!