Pere Meroño

Finalment, hi haurà segona volta en les eleccions presidencials brasileres. La collita assolida per l’opció dissident d’esquerres de la Heloisa Helena, històrica dirigent del Partit dels Treballadors, amb vora el 7% dels sufragis i uns quants milions de vots al capdavant del Frente de Esquerda, coalició de tres partits, entre ells el Partido Comunista Brasileiro, i el de la dreta representada pel PSDB d’en Geraldo Alckmin, han barrat el pas a la victòria, a la primera i per golejada, tal com deien els sondeigs, del líder metal·lúrgic. La segona cita amb les urnes s’esdevindrà el proper 29 d’octubre.

Malgrat la seva extraordinària popularitat, en Lula s’ha vist esquitxat per nombrosíssims casos de corrupció del seu partit, el darrer dels quals es difongué fa pocs dies –l’intent de compra, pel PT, d’un dossier amb proves de corrupció del candidat Alckmin, per 700.000 euros-.

La situació política, l’ambient electoral, però, són ben diferents als de fa quatre anys. Aleshores, en Lula va conquerir la votació més alta d’un president –53 milions de paperetes, un 61%-. Ara allò que predomina és el desencís, l’apatia, i la idea que “tots els polítics són iguals-. La classe mitjana urbana ha girat l’esquena a l’antic torner al que li manca un dit per accident laboral. Tot amb tot, el fundador de la CUT, primer sindicat brasiler, ha conquerit el recolzament de les masses empobrides –treballadors, jornalers …-. Pobres que al Brasil en són legió.

Durant aquests 4 anys, cal destacar, en l’actiu lulista, un canvi positiu en la política exterior; la reducció de l’atur; l’augment de 60 a 159 dòlars mensuals del salari mínim; la reducció de les esfereïdores desigualtats socials; i la minva, també, de l’extensíssima pobresa. Al costat d’això, n’hi ha eloqüents renúncies: la corrupció endèmica, la putrefacció del Partit dels Treballadors, i una reforma agrària força més modesta que la que havia promès.

Una pena que en Lula hagi girat cap a posicions neoliberals, i no segueixi l’interessant camí que líders emergents com l’Evo Morales i l’Hugo Chávez fan al servei de polítiques de justícia social i igualtat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!