Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Es curiós que les explosions de gas es concentrin, molt preferentment, en els barris obrers i populars de les perifèries vilatanes. Entre la classe treballadora (…)
Que algú em digui o demostri el contrari. Que em parlin d’explosions als barris alts de classes altes.
Hi ha, doncs, una correlació entre: barris obrers-habitatge social-classe treballadora-explosions de gas. Una relació claríssima i òbvia.
Per què serà que les infraestructures gasistes peten abans, es troben en pitjor estat, en segons quins barris? Per què.
Mirem, sense anar més lluny, els fets de Gavà (Baix Llobregat). Vegem les famílies amb ferits i morts: gitanos, immigrants, treballadors precaris… Una imatge val que mil paraules.
Al costat de casa, hi passo cada dia per anar i tornar de la feina, tinc la residència sanitària de la Vall d’Hebron. Aquests dies, un dispositiu de la Guàrdia Urbana hi ha muntat vigilància i n’he vist familiars i amics dels ferits.
Em demano, i consti que no en faig, de demagògia, si les tecnologies més modernes no poden minimitzar-ne aquesta mena de riscs. Si les revisions no merament superficials no poden fer-se més sovint. Si no hi ha mecanismes automàtics de detecció de fuites.
El gas. La electricitat… són monopolis. I guanyen, tots plegats, calé ben llarg. Són empreses i sectors sotmesos a una lògica i necessària regulació pública. L’Estat, la Generalitat de Catalunya té l’obligació d’exigir-los inversions de millorar i modernització de xarxes i instal·lacions.
No pot ser que cada dos per tres tinguem notícies luctuoses amb ferits, morts, i famílies anorreades.
No pot ser. Un país que es pretén modern té per força que apujar-hi el llistó.
Fem-ho com a tribut als morts i per evitar-ne, per favor, noves víctimes.
És qüestió d’humanitat.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
http://es.youtube.com/watch?v=iUiHByShlIE
PD. Què en penses, arquitecte i amic Josep Blesa?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Recordo fa anys una explosió de gas mortal al carrer Capità Arenas ( Bonanova ).
Crec, per el que m’han dit, no llegit ni escoltat per la ràdio, va ser una veritable fatalitat. Ha estat una veritable desgràcia, molt cruel, i penso que els que han sobreviscut, ho passaràn molt malament per poder rehabilitar-se.
Res de dir-ne barris obrers. Són barris pobres. Construits en uns temps en que se’ls en fotia una merda la qualitat de vida de la gent. Ara podem dir que estan una miiiiiica millor. El que no se és si aquestes instal·lacions que han explotat son noves o antigues.
Jo em vaig criar fins als 9 anys en el Fondo de Santa Coloma de Gramenet on precisament fa uns mesos va haver un sinistre per les mateixes causes i hi van morir un parell de persones.
(Una altra cosa: Llegeix això . Crec que et resultarà curiós)
Ja t’ho havia llegit. Vull dir que abans d’adonar-me que hi havies desat un comentari al meu bloc. M’imagine ue és una manera de saber si encara estic bé o malament. NO e dese res perquè sé que et dec alguna cosa que faré properament. Conscientment. No a la babalà. El teu regal, deixat a mig camí, mereix una represa total. El tinc, sempre, tan aprop que he recordat la dedicatòria a Ryszard Kapuscinski (i al Fibla que m’envia correus….), en la darrera setmana han passat coses que volia comentar amb tu, precisament, per la teua perseverança a conèixer la mínima informació, detall, etc, que desvela autopistes més amples…..ho farem, crec, en viu i en directe.
———————————————————————————————–
En quant al tema al què em convides tinc l’experiència, no dramàtica, de veure-hi les infraestructures tots els dies. Per un motiu o altre. El gas, l’electricitat, el butà, el gas-ciutat, la rebentada de conduccions d’aigua, les conduccions de clavegueres, etc. Heu observat que ara, a l’hivern, també els incendis a habitatges són més nombrosos a les cases de renda pobra que a les riques?
Faria una distinció òbvia:
1. instal·lacions generals municipals i
2. instal·lacions particulars d’habitatges.
Tenim ciutats fetes i ‘eixamplades’ des de fa uns 50 anys ençà. El tema dels centres històrics és encara pitjor. Emprendre una renovació de les dites infrastructures ha estat un tema tabú. Han cregut que molestar el veïnat conportaria sempre una contrapartida política per als que estaven al poder. Per tant, es van bandejar tant com van poder. Els ’90 van capgirar aquesta percepció entre la ciutadania i es va començar a escometre tal ‘audàcia’ sense costos addicionals ‘polítcs’. En els centres històrics, que era defitari o inexistent, perquè era modas tindre ‘un passat identitari’ i mostrar-lo. El que no es mostra tant són els ‘Eixamples de la imigració dels ’60, Ciutat Badia, l’Hospitalet de Ll. dels ’60, el Carmel, per parlar de BCN, o de Torrefiel, Marxalenes, Saïdia, Poblats de l’est, el Cabanyal a VLC etc. En aquests casos, les infrastructures són putapèniques i ja molt obsoletes. Amb els nous requeriments ja ni tenen la capacitat per a gestionar tota la massa poblacional que serveixen. I no s’ha renovat adequadament. Tenim canonades d’aigua potable i claveguereres en servei que tenen més de 100 anys, (a VLC tothora vegem allò que diem sequioles soterrades). T’estranyes on hi ha més malalties d’infeccions? Quan aixeques una trapa, de pou del col·lector, pots trobar-te centenars de panderoles americanes (la negra comuna ha desaparegut), rates com a conills que viuen en el subsol. etc……..
2. En el cas de l’habitatge: som una gent po curosa i mediterrània, i és clarament un autoretret meu. Les instal·lacions particulars no les adobem perquè no hem interioritzat que el manteniment forma part de l’ús. NO renovem les instal·lacions pròpies tant com caldria. I quan passen me´s de 10 anys caldria fer seguiment a l’efecte. En el cas del gas se’n fa. Però i en les instal·lacions d’electricitat, quantes cases continuen funcionant a 125 V i tot ple de transformadors endollats en bases amb conductors sols embotits en al paret i sense macarrons de protecció? Cal recordar que els envans buits apareixen als anys ’60? i els anteriors eren amb maó pla massís. Vam construir tan malament i amb tant de desconeixement durant els ’60 i ’70 que estem recollint els fruits a hores d’ara, quan estan pràcticament totes per a renovar i fora de servei.
No sóc partidari de lleis estatals sinó de rang europeu, això sí, adaptades per cada corporació municipal amb uns estàndards universals. Democràticament des de baix a munt. M’explique: t’has adonat que malgrat la llei de liberalització del sr. Rato de l’any 1999, més o menys, tot i cada ram per separat, o junt, continua -monopolísticament- en mans d’una o dues empreses?
Per dir-ho curt i ras: les desgràcies, sovint, es produeixen a Harlem o el Bronx, però difícilment al Low Manhattan.
Rep una fortísssima abraçada.