Pere Meroño

Me’ls imaginava més llestos, més posats, més perspicaços, més espavilats… però no; un president amb un govern en minoria, ha passat la mà per la cara a la plural i despistada esquerra nostrada. Curt: Convergència és hegemònica a casa nostra, i el president Mas n’és el líder indiscutible.

Els socialistes: no tenen força ni per sumar ni per restar. ERC: vol i dol mentre ens omple d’eslògans coloristes. ICV-EUiA: està terroritzada per l’avenç irresistible de l’esquerra reformista de Podem i se sap perfectament prescindible. CUP: estan complint que ja és molt, i creixeran (així ho espero).

El cas és que, per fi, veiem que gent seriosa ha pres les regnes de la situació. Gent experimentada, pragmàtica, amb visió de la jugada; i declinarà, doncs, el folklore, la festa, l’eslògan fàcil, la proposta incendiària, l’insult als que pensen diferent de nosaltres.

Tenim i ens cal, com el pa que mengem, gent seriosa, que sumi, que aplegui, que eixampli el camp sobiranista.

I, per primer cop, crec que podem guanyar (serà molt i molt difícil, però crec que tenim alguna possibilitat).

I jo que me n’alegro.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!