Pere Meroño

Sis preguntes i quatre respostes sobre la història nacional –Francesc Roca / Els llibres d’Eumo – Josep Fontana /  La introducció de l’esquí a Catalunya – Josep Casanovas / Fosses comunes i simbologia franquista – Genís Barnosell / Camí de llum – Lluís Muntada / La novel·la de Jordi Puntí – Manel Ollé / La follia de Werner Herzog – Imma Merino / Entrevista a John Elliott – Josep Maria Muñoz (…)

. Editorial. Recomanació d’un llibre, veritable inventari de tares catalanes, “Les lliçons de la història” de Ramon d’Abadal i de Vinyals, Edicions La Magrana, considerat, per alguns, d’interès no inferior a “Notícia de Catalunya” de Jaume Vicens i Vives.

. 6 preguntes i 4 respostes a la història nacional. Algunes d’aquestes preguntes suïsses, com les relatives a la llengua o al liberalisme, poden formular-se de forma molt semblant a altres indrets. Les seves respostes no són inequívoques (del “savi” Francesc Roca)

. Eumo i l’edició universitària a Catalunya. El que em sembla més admirable d’una tasca editorial com aquesta, sostinguda al llarg de trenta anys, no és el volum ni tan sols el fet que hagi mantingut un niell de qualitat molt estimable, sinó que s’hagi realitzat amb tanta coherència (Josep Fontana)

. Veïnats industrials: el passat amb mirada d’avui. El concepte de pot englobar, des d’una perspectiva actual, tant les colònies que es desdibuixen en ser per la trama urbana, com altres nuclis d’habitatge industrial (Xavier Martí)

. John Elliot: una visió de fora estant. En començar a aprendre català i endinsar-me en la societat catalana, em va impressionar molt el poder del franquisme, en un ambient tan sufocant com el que hi havia a Barcelona i Catalunya (Josep M. Muñoz)

. La galeria de retrats dels comtes-reis catalans. És la galeria règia més antiga i amb un major nombre de retrats conservats d’Espanya i probablement d’Europa (Rodolfo Galeano).

. L’afer Narwicz. La infiltració d’un polonès, agent secret soviètic, als rengles del POUM madrileny (Jaume Moreno)

. Els estremiments de l’ànima. “Camí de llum”, de Miquel de Palol, imposa una força abassegadora sobretot gràcies a la seva gran riquesa compositiva. En un model de desplegament vertical, tots els elements narratius queden supeditats a la construcció d’una esperança assetjada pel patiment. I no hi ha cap àtom de l’artefacte narratiu que no dilati els espais interiors d’uns personatges sotmesos a la monumentalitat tràgica de la malaltia i de l’assumpció d’un destí inexorable (Lluís Muntada)

. Aquestes coses passen. “Maletes perdudes” és una novel·la d’arguments que llisquen, es trenen i s’encaixen sense discontinuïtats: una novel·la tan novel·lesca com documental i evocadora de llocs i de climes concretíssims, una novel·la cordial i llegidora però sense ni un gram d’ingenuïtat, que si tria el cas singular d’una constel·lació de parents i d’amics que graviten al voltant d’un orfe de postguerra esquiu i fugisser, ho fa amb plena consciència i per treure’n el més alt rendiment narratiu (Manel Ollé)

. Una nova manera de narrar. A “Fama”, de Daniel Kehlmann, les peces tenen les virtuts autoconclusives del conte, però totes elles contribueixen a una obra unitària. Són com un prisma, les cares del qual formen un artefacte complex, en alguns aspectes superior a la novel·la tradicional (Vicenç Pagès Jordà)

. L’Avenç. Número 355. Març. 5,95 €. 72 planes. Barcelona. 2010.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!