Pere Meroño

Editorial: Immigració: temor i confiança / D’allà i d’ací. Notes d’un bloc. Josep M. Muñoz / Paraules de Rufus el vell. Bernat Puigtobella / Era Cristòfor Colom de nació catalana? Genís Barnosell / La ciutat del Born. Joaquim Nadal / Onze anys per a Liu Liabó. Manel Ollé / El signe fatídic de la serp. Vicenç Pagès Jordà / Amb llast i feix i gep. Simona Skrabec / És realisme, això? Jordi Puntí (…)

. Immigració: temor i confiança. El pitjor està per arribar. Aquesta és una percepció -o un temor, més ben dit- que existeix respecte d’un empitjorament, tan possible com indesitjable, de la situació de la immigració a casa nostra.

. D’allà i d’ací. Notes d’un bloc. Encara hi ha classes; La immigració, antiga i recent; Vells i nous; Els escriptors de L’AVENÇ; Els Amics de les Arts. Josep M. Muñoz.

. Paraules de Rufus el vell. Quan et vingui un autor jove al despatx a presentar-te una novel·la, no t’has de preguntar si serà un bon escriptor o no. Això a vegades no es veu de seguida. Hi ha nois que broden les frases però són la inanitat pura, són tous. En canvi, hi ha qui escriu com pot o sap (és a dir, no enlluerna d’entrada), però té coses a dir. La pregunta que t`has de fer, de veres, és si l’autor que tens al davant és un novel·lista o un dofí. Bernat Puigtobella.

. L’entrevista: Jordi Sánchez: entre l’acció i la reflexió. La Crida a la Solidaritat és el primer moviment que alça la mà per dir que la Transició ha estat molt important, però que no ha resolt en absolut la qüestió nacional, com sí que havia fet en altres temes”.

. Era Cristòfor Colom de nació catalana. No hauria de resultar gaire sorprenent que la llengua i el bagatge cultural d’ofici de navegant de Colom tingués empremtes catalanes. Les marques de catalanitat de Colom no assenyalarien tant l’atzar d’un lloc de naixement sinó quelcom, al capdavall, més durador: l’hegemonia catalana baixmedieval al mar Mediterrani. Genís Barnosell.

. La ciutat del Born. Sembla mentida que encara no fa vuit anys ens entrebanquéssim en una estranya polèmica sobre quin havia de ser el destí dels afloraments arqueològics que havien aparegut sota l’estructura metàl·lica de l’antic mercat del Born, avui, i amb totes les evidències a la mà, el dubte ofèn. Joaquim Nadal.

 . El signe fatídic de la serp. Més que no pas en el “realisme màgic” o una filiació en Kafka, l’escriptura en primera persona, la lleugeresa de la narració, la imbricació entre fantasia i erotisme, em fa pensar més aviat en autors francesos del segle XIX, com ara Gérard de Nerval i Guy de Maupassant (sobre “Ofidi” de Josep Lozano). Vicenç Pagès Jordà.

. Amb llast i gep i feix. A “Els convidats”, l’aigua omple aquelles basses estancades on moren els infants, com en les obres de Rodoreda. Un pou esventrat mostra que no hi ha cap amagatall prou segur ni per als “dotze apòstols” assassinats ni per a cap mena d’abusos. Tot aflora. El passat no es pot reprimir, encara que les nenes de l’asil hagin estat educades en la por i xiuxiuegin només a mitja veu: “Jo me’n recordo…”. Simona Skrabec.

. L’Avenç. Número 356. Abril de 2010. 5,95 €. 71 planes. Edita: RBA. Barcelona.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!