Pere Meroño

Far de Jaffa (Jaume Subirana) . L’apocalipsi segons Cormac McCarthy (Michael Chabon) . Sobre l’escriptura de la història (Genís Barnosell) . Llegint Paul Auster (Vicenç Pagès Jordà) . La gran parada de Fellini (Imma Merino) . Pere Anguera, lletraferit i historiador apassionat (Pere Gabriel) . El Liceu, model de gestió (Editorial) . El combat per la memòria veïnal (Marc Andreu) (…)

. El Liceu, model de gestió (Editorial)

El Liceu ens ha ensenyat la validesa d’un model de gestió a imitar: parteix de la consciència del lloc; parteix de la voluntat de crear i d’eixamplar un públic; també de la voluntat de formar aquest públic.

. Pere Anguera, lletraferit i historiador apassionat (Pere Gabriel)

… la seva obra i la seva incidència en relació a la història local, de Reus, el Baix Camp i Catalunya, la història social i cultural, la literatura, la biografia, el segle XIX, el carlisme, el catalanisme, la historiografia…

. El combat per la memòria veïnal (Marc Andreu)

El poder tendeix a rentar i blanquejar aquesta memòria, a minimitzar aquests actors urbans, construint una història falsa.

. Far de Jaffa (Jaume Subirana)

Napoleó va conquerir Jaffa i va matar-hi més de tres mil persones. Diu la tradició que els cossos de tota aquesta gent i els dels cavalls morts a la batalla van ser llançats al Yarkon, empestat des de llavors –fardejaffa.blogs.pot.com–

. Els discurs de Monzó (Margarida Casacuberta)

Si alguna cosa comparteixen tots aquests llibres, a part de la ironia com a mètode de treball, la depuració estilística i la recerca de l’exactitud, és el contacte directe amb l’ambient que respira Quim Monzó “l’aire està ple de contes, vas pel carrer i són a tot arreu”.

. Les guerres de Monzó (Manel Ollé)

Monzó no parla tant del món com dels discursos sobre el món. Podem interpretar el conjunt de la seva obra com una sèrie d’anàlisis crítiques i de comentaris als marges dels discursos del poder, sempre fets amb recursos estrictament literaris.

. Sols davant l’atzar (Simona Skrabec)

Els autors que produeixen talls profunds són aquells que són capaços de fer una radiografia del seu present.  La qüestió clau sobre Monzó és si entrarà a la tradició com el representant d’un estil de vida de la Barcelona dels vuitanta o bé serem capaços de llegir-lo de manera que surti a la llum la seva revolta contra una vida en què ell pren part.

. L’any en què tot es va girar (Vicenç Pagès Jordà)

Paul Auster és un autor eternament prometedor, excessivament prolífic en els darrers anys, en què ha consolidat el gènere que podríem anomenat “thriller insòlit de culte”.

. El cataclisme de la guerra (Joaquim Albareda)

La liquidació dels furs –al País Valencià- constituí un autèntic retrocés polític en la mesura que eliminà canals de representació dels estaments i de l’home comú, així com mecanisme eficaços de contenció del poder absolut.

. 50 anys de La Dolce Vita (Imma Merino)

Fellini va aprofitar molts elements de la cultura popular com ara els còmics i fins i tot les fotonovel·les; els espectacles de varietat; el circ…

. La benzina de Monzó (Jordi Puntí)

Monzó sempre repetia el mateix. Sí, reescrivia les frases un cop i un altre. Sí, deixava reposar els textos uns mesos i després hi tornava. Sí, quan havia acabat un llibre, esborrava l’original de l’ordinador i després el picava de nou, així detectava millor els fragments que no el convencien. Sí, li agradaven Bioy Casares i Manganelli, Queneau i Trabal, Borges i Coover …

. L’Avenç. 354. Febrer de 2010. 72 planes. 5,95€. Barcelona.

CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!