He tornat a llegir -el primer cop es coneix que no n’estava pas gaire catòlic, per bé que m’agradà- el formidable llibre d’en Julià de Jòdar. No cal dir que la impressió no hi ha pogut ser més bona.
Crua i dura història de postguerra, amb tot de personatges – obrers, dones, vells cenetistes i faieros, gent de mala vida, policies, capellans, saltataulells, el barri del Gorg, el d’en Pep Ventura, a Badalona… -, descriu i relata, tot capbussant-nos amb versemblança en aquells anys, les passions, les revenges, els canvis de camisa, la guerra, la dictadura i la repressió d’un moment ferotge de violència incontenible i abrusadora.
I ho fa, cosa ben notable, des de la perspectiva dels de baix, els qui pateixen, les treballadors i treballadors. No és, doncs, com d’habitud en la literatura catalana recent, un món de botiguerets, petits burgesos, i intel·lectuals. No. L’escriptor badaloní parla de la Badalona obrera que mira de tirar endavant després de la grossa i esborronadora ensulsiada de la república catalana. Una república curulla d’ideals, esperances, i somnis.
De Jòdar ens fa a mans, fet i fet, un llibre sensacionalment ben escrit, en una llengua viva i genuïna, interessant, i llegidor. Un dels millors títols, no té dubte, dels darrers anys. I s’instal·la, a més a més, en les posicions d’avantguarda de la nostra literatura.
– L’Àngel de la segona mort. Julià de Jòdar. Quaderns Crema. Primera part de la trilogia “L’atzar i les ombres”. Barcelona. 1997
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!