Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

26 d'abril de 2007
0 comentaris

“La ville est tranquille” (Robert Guédiguian)

Marsella, el seu port, un dia clar de mar clara i assolellada (?)


Veiem tota la ciutat, en una vista circular, omniscient, un travelling inacabable. Després hi ha un jove pianista tocant en un parc; una peixatera bellugant el gènere. I la dona quan, vesprejant, torna a casa. El nadó hi és plorant. Sol. La filla arriba més tard amb cara d?haver-se drogat.

Hi ha, al port, els estibadors: la vaga s?hi acosta.

Drogues. Abandó. Prostitució. Crisi econòmica. De civilització. Multiculturalitat. Classe treballadora esmicolada, de genolls, contra les cordes. També lluita. Històries humanes, reals, quotidianes.

Microhistòries. Retrats. Psicologies.

Feines fràgils, vivint al caire del penya-segat. Vides precàries.

La desideologització de la societat, l?extrema dreta que ens empaita i festeja.

"Immigration Invasion", "Preferènce Nationale" resen uns cartells que un escamot del Front National escampa pels murs marsellesos.

Això i més és Robert Guédiguian, ex militant del Partit Comunista, home encara d?esquerres. Ningú, us en dono fe, retrat com ell el vector social. La societat fracturada, del campi qui pugui, dels nostres dies.

I aquest film és una retrat incisiu. Sense concessions. D?una força i cruesa insospitades.

Anoteu, sisplau, el seu nom. Tots els films tenen vida, belluguen, i sotraguen les consciències.

M?hi sento d?allò més identificat amb el seu cinema, la visió que té de la societat, i el futur fosc que s?hi acosta si no fem res per evitar-ho.

– La ville est tranquille (La ciudad está tranquila). Dir. Robert Guédiguian. Amb l?Ariane Ascaride, en Jean-Pierre Darrousin? 133 minuts. França. 2000.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!