Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
“Ha calgut passar aquests moments de perill, perquè recapitulessin, perquè fessin aquest examen de consciència i perquè s’adonessin que, sigui quina sigui la nostra forma de govern, mai no serà per a nosaltres del tot dolenta mentre estigui en mans catalanes. Que per a un català no hi pot haver pitjor dissort –fins examinant-ho d’un punt de vista personal- que Catalunya caigui en mans estrangeres” (2-IV-1938) (…)
Llegir, ara i aquí, dos-cents articles del crític, novel•lista, dramaturg i periodista tarragoní, ha estat tot un luxe. I ho ha estat per la seva intel•ligència, pel model de llengua emprat, per la perspectiva, per la claredat expositiva, pel caràcter ben llegidor dels seus textos, per la diversitat… amb uns escrits d’una gran elegància, interès, fets amb gust.
En Guansé, en època convulsa, entortolligada, ferrenya –a la rereguarda, durant la guerra i la revolució, a Catalunya- parla de tot, sense perdre’n peu, amb la seva ploma esmolada, incisiva, lúcida, molt europea, catalaníssima també.
L’estalvi; la retòrica i la revolució; els preus que pugen; revolució, sí, però amb bon endreç i condícia; la premsa; els específics; el sabó; l’ajut a Euskadi; les cames nues de les senyores; la Margarida Xirgu; un record per en Planes; els revisors; en Carles Riba; l’Esquella; el lerrouxisme; en Robrenyo; en Pompeu Fabra; l’Òpera sota les bombes; De Bernard Shaw a Carles Soldevila; Freud a Londres; Rafael Tasis i Marca; Apel•les Mestres; el cooperativisme; Edicions Proa; Ferran Soldevila; Joaquim Ruyra; Greta Garbo; Marlene Dietrich; Leopardi en català; Hitler-Charlot…
En fi, incommensurable. Quan em demanen sobre els models de referència en periodisme, a banda del moment present, de la premsa en català, l’època d’or, el gran moment, és a principis del segle passat, durant la república.
I entre els autors, n’afegeixo un nou per mi poc familiar, el del tarragoní Domènec Guansé, un primer espasa de l’articulisme a casa nostra.
. La revolució cívica (Articles de “La Publicitat” (1937-1939). Domènec Guansé. 479 planes. Edició a cura de Francesc Foguet i Boreu. Cossetània Edicions. Valls. 2008.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!