Pere Meroño

Polític socialista i patriota espanyol, no té dubte que en Rodriguez Ibarra deixa una petja forta en la política extremenya i en la de la metròpoli. I no només pel llarg període de mandat democràtic i la destacada obra de govern conclosa, si no pel pes exercit mitjançant discursos, declaracions, i gests, de gran projecció estatal tots ells.

L’Ibarra ha metabolitzat com cal i molt convé el nacionalisme espanyol i el nacionalisme democràtic català representat, principalment, per CiU. Bon coneixedor de la situació catalana   –ens té ben apamats-, dels seus punts forts i febles, ha sabut trobar una síntesi intel·ligent i políticament devastadora en benefici del seu partit i del seu país.

No faig broma: ja li agradaria, ja, a la política nostrada, comptar amb un home de la tossuderia, fermesa, i rectitud de caràcter i de principis.

Nacionalista espanyol cabut, als Països Catalans, nació de polítics cagadubtes, covards, i ingenus, ens aniria d’allò més bé algú com en Rodriguez Ibarra.

No fóra mala pensada que li demanéssim quin és el recte camí per la millor defensa dels propis interessos. L’home, d’això, en sap un niu –i molt més, per descomptat, que no pas un Mas o un Carod-.

Aquí, n’estic convençut, un tal guiatge ens és tan necessari com el pa que mengem. Em penso, però, que hem fet tard. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!