“Realmente es una pena que se haya prescindido de Josep Ramoneda como director del Centre de Cultura Contemporánea de Barcelona. Me adhiero absolutamente al estupor y la protesta por la decisión de prescindir de él de su trabajo, al que el CCCB le debe prácticamente todo lo que es y parte esencial de lo que será” (Manuel Delgado) (…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si s’està en contra d’una institucionalització personal en els càrrecs polítics (Pujol i Cia., per exemple), per coherència es tindría d’obrir el ventall i pensar que potser altres persones també són valides per a fer de director del CCCB.
Si algú vol fer d’una institució el seu castell particular, que faci com en Tàpies: crear una fundació per a lloor i glòria personal (i si és amb financiació pública, millor que millor). Penso, però, que en Josep Ramoneda no sigui partidari d’aquesta “solució”.
Atentament, i feliç dissabte