Pere Meroño

Vet aquí el meu primer llibre (…)

Josep Pallach i Carolà (Figueres, 1920, l’Hospitalet de Llobregat, 1977) és un dels socialistes més influents de la guerra civil ençà.

En la primera biografia dedicada al líder, veiem com aquell jovenet sorgit dels rengles del Partit Obrer d’Unificació Marxista-POUM pren i exerceix el lideratge dins del socialisme català des dels anys 40 fins als 60,en el decurs de la principal etapa de construcció del Moviment Socialista de Catalunya-MSC, i tot seguit de la ruptura dins el seu partit entre esquerrans i moderats treballa de valent per la construcció d’un gran partit socialdemòcrata d’àmplies fronteres i intensament catalanista, capaç d’esdevenir hegemònic a Catalunya.

A vint anys de la seva desaparició, hom pot pensar com, finalment, el PSC s’ha pallaquitzat, encara que no ha reeixit pas en el principal delit del polític: esdevenir força de govern a casa nostra.

. “Josep Pallach (1920-1977). Història d’un líder”. Pere Meroño. 233 planes. Edicions 62. Col·lecció biografies i memòries, número 31. Barcelona. Octubre de 1997.

Hi han col·laborat, essent entrevistats: Manel Alberich, Heribert Barrera, Josep Buiria, Armand Carabén, Salvador Clop,  Joan Comas,  Amadeu Cuito,  Octavi Fullat,  Rodolf Guerra, Maria Manonelles, Fèlix Martí,  Francesc Martí i Jusmet, Josep Munté, Enric Nosàs, Paco Noy, Víctor Alba, Emili Pallach,  Josep Pujol, Joan Reventòs, Joan Rion, Marc Taixonera, Jaime Vandor, Robert Vergés, Joaquim Ferrer…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!