Sembla obvi que això de les eleccions israelianes no ha anat pas bé. Hi tenen majoria les forces més contràries a una pau justa i a la creació d’un estat palestí (…)
Els sectors moderats, Kadima i Laborisme, no compten amb prou vots i escons per fer la seva.
Kadima, i Tzipi Livni, se n’han sortit prou bé. El Laborisme –el partit que va crear l’estat, l’exèrcit, els kibbutz, la Histadrut, el partit de David Ben Gurion…- , amb una decadència que sembla indeturable, segueix enfonsant-se.
L’ascens del Likud –encapçalat per l’exprimer ministre i antic coronel d’operacions especials i heroi de guerra Benjamin Netanyahu- ha estat frenat per la pujada vertiginosa de Beitenu.
El país continua tan dividit com sempre, tan paralitzat per l’obsessió securitària, pels vells fantasmes, amb un sistema de partits fraccionat i ingovernable. Amb les dues o tres grans forces: Laborisme, Kadima, i Likud, en mans de les petites formacions religioses, dels colons, o radicals…
Tot amb tot, ja n’hi ha prou de tot això que hem vist i viscut darrerament i des de fa decenis. Cal engegar un procés de pau amb tots els ets i uts. Governi qui governi, la diferència entre els uns i els altres ha estat a penes de matís, cal comprometre els Estats Units, la Unió Europea, els països àrabs moderats, per obrir un procés de negociació amb Fatah i Hamàs i l’ANP i Israel.
Cal fer, d’una punyetera vegada, les coses bé. Amb visió de futur. Sòlidament, duradorament.
És per això que, malgrat l’èxit de Netanyahu –al qual prou que coneixem i que sap ser pragmàtic quan cal- el nou govern israelià –que hauria de ser d’unitat entre els tres grans partits de Livni, Barak, i Netanyahu- haurà, de grat o per força, de deixar la xerrameca, aparcar el Tsahal, i emprendre un camí, sense retorn, per la solució definitiva d’un conflicte que requereix de sentit comú, generositat, i esperit de renúncia.
De manera que, mani qui mani, i peti qui peti, hem de passar pàgina i capgirar la història recent. Ara, a pesar de tot, hi ha condicions immillorables per reexir-hi.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mana la ‘legimitat democràtica’ d’occident.