Pere Meroño

Iniciativa per Catalunya Verds fa una colla de mesos que no para d’esfullar la margarida. A aquest estat indecís i lacònic, n’afegeix, ara, el terror que li provoca PODEM. Millor dit, la por que PODEM no l’admeti com a soci preferent i estratègic (…)

El principal hereu del gran PSUC es troba instal·lat en la indecisió; el dubte; i una nova realitat que li trastoca, i de quina manera, l’esdevenidor. Un futur entre gris i negre.

I ara, per fi, n’han tret un nou conill del barret: volen (no riguin sisplau , estem parlant de coses serioses) ni més ni menys que una Catalunya lliure dins d’un estat espanyol plurinacional.

Es tracta d’una proposta més utòpica, si se’m permet, que la de la independència. Per què la proposta d’Iniciativa no l’admetria ni Cristo. I la segona s’admetrà a contracor com a producte d’una lluita que dugui a Catalunya a la llibertat.

Vejam. Iniciativa, sap (o si no ho sap està molt malament de la vista) que Espanya no admetrà això mai de la vida. La proposta és, per tant, una finta per palesar que han fet tot el que han pogut per ancorar-nos a Espanya.

D’una actitud així se li diu manca de valentia, d’energia, absència de nervi i renúncia a cap mena de lideratge. Es un comportament que acostuma a venir acompanyat d’un càstig entre moderat i sever per part del propi electorat.

El nou temps reclama imaginació, gosadia, tenacitat, i voluntat de fer les coses diferentment, tot renovant a fons les esquerres.

Entre el ridícul i la covardia, ICV amaga el cap sota l’ala dibuixant un camí que el pot dur, irremissiblement, a l’autoderrota.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!