Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
No s’hi valen paraules. Ni gests. El temps ha cessat. Tot s’atura. És qüestió doncs de tancar els ulls i deixar-se endur per veus de seda. I or. De gradació. Textura. Tacte. I un gruix divers. El d’avui, no trobes? és un dia especial i calen coses que t’escalfin el cor. Te’n podràs estar d’acompanyar-me? (…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!