Pere Meroño

El cas de l’assemblea de la CUP d’aquest 27-D, passades la irritació i les facècies que ha provocat, hauria de ser una gran lliçó per a tothom. Amb perspectiva, ni el 9-N, ni el 27-S, ni el 20-D ni el 27-D no han estat decisius de res.

Han estat fites que han generat grans combats interpretatius, però sense capacitat per canviar l’estat de les coses.

El pas de la mobilització popular a la seva concreció institucional, l’única que pot validar democràticament les aspiracions secessionistes, està sent d’una complexitat enorme.

Sempre he denunciat el risc que significava fiar-ho tot a l’engrescament, un estat d’esperit que detesto.

Les virtuts que ara hauria de treballar l’independentisme són la fortalesa, la perseverança i la prudència necessària per asserenar els ànims i actuar amb intel·ligència.

Passi el que passi, tampoc no seran determinants el 2-G, ni el 10-G, ni el resultat d’unes hipotètiques eleccions al març. L’endemà de qualsevol d’aquestes dates, s’obriran noves incerteses tant o més grans,

I això, fins a arribar al gran desafiament final, el més arriscat de tots: construir el país lliure, just i pròsper al qual molts aspirem.

Les grans esperances no es mereixen, cal saber-les guanyar.

De l’article: “Guanyar perspectiva”, de Salvador Cardús, publicat el 29.12.2015 al diari ARA. Extracte del darrer paràgraf “El cas de l’assemblea”.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!