Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

28 de febrer de 2008
8 comentaris

Gitanos, els nostres aborígens

(…)

Justa i oportuna, però força tardana, la cerimònia de perdó i reconeixement de l’alteritat a Austràlia, amb l’originari poble aborigen. Caldria apuntar, però, i sense ànims d’alliçonar ningú, que cal molt més que això per treure del geto aquesta vella nació.

Veient això, em demano quan tindrem aquí una cerimònia així, acompanya amb fets (derogació de lleis, polítiques antidiscriminatòries, programes d’inserció laboral, etcètera) en relació al poble romaní. Fa segles que hi són entre nosaltres, que són/que som nosaltres –a Perpinyà, a València, a Badalona, a Lleida, a Mataró…-, i segueixen –les enquestes parlen prou clar- estigmatitzats. Una mena de quintacolumna, d’enemic invisible que ens esguarda i assetja secretament.

Trenco una llança, doncs, pels meus amics gitanos, un poble la presència del qual a prop del meu barri badaloní del Congrés, al de Sant Roc, ha estat una constant durant dècades –les seves cerimònies, feines, el lleure, els casoris…-.

Els gitanos catalans es mereixen això, aquest perdó-reconeixement, i molt més.

Qui clama, però, a favor d’elles i ells? Quantes veus hi són alçades? Silenci. La discriminació, la persecució… pesen massa. I, a més, nosaltres, prou que ho sabem, som els més demòcrates del món mundial, campions de la multiculturalitat, sobretot amb els turista atapeït de calers.

                                  . El crim el caixer automàtic

  1. Totalment d’acord, però no entenc com t’oblides dels gitanos de Gràcia, que fan servir expressions catalanes més bones que jo i que són un exemple de catalanitat increïble. Conserven l’accent antic de Barcelona i girs idiomàtics molt bons. Que existeix cap estudi sobre la parla dels nostres gitanos? Què vol dir “marginació” per a un gitano gracienc? Moltes qüestions per respondre.


  2. Primer, ja s’ha fet amb el Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat.

    Segon, jo treballo en un barri gitano i hi ha coses que no entenc. Sembla que tinguin butlla per no complir les lleis que els paios complim. Un exemple molt clar és que encara vetllen els morts a casa perquè ningú no s’atreveix a imposar-los que els portin al tanatori com tothom. T’he de dir que tampoc entenc que l’únic míting que fa el Pp a Reus es faci normalment al culto gitano.
    Jo mai m’havia adonat que era un paio fins que tot el dia he estat envoltat de gitanos i m’han fet notar clarament la diferència que per mi no hi era. I t’he de dir que els gitanos són com tothom, hi ha bona gent i la que no. I quan fas amistat amb un d’ells a la llarga et diuen "pa ti lo que sea aunque seas paio". Més clar l’aigua. El mur l’hem fet des dels dos costats, i per a sortir del geto també s’hi ha de voler sortir.

  3. Absolutament d’acord en trencar una llança per els nostres amics els gitanos on hi han encara molts tòpics i discriminacions, però han estat representats en molts parlaments.

    Els aborigens d’Austràlia ni tan sols figuràven com a persones. La constitució ni els anomenava ( l’arribada dels anglesos va ser a un continent on no hi havía ningú, només animals, inclosos els més de 2.000.000 d’aborígens !!! i l’any 1975 encara no s’havia fet cap esmena !!!!), i sobretot, no sé de cap llei en el nostre país,  en que la policia podía segrestar, per llei,  i treure dels braços de les mares els seus fills perque la seva raça era indigna i rebrien una educacó millor, com la dels occidentals.
    Els aborígens d’Austràlia, i tota la bona gent d’aquest continent van celebrar-ho, i molt, aquest reconeixement; però ells ja ho han dit ben clar: ‘ Sorry. The first step’.
    Era un deure, era de justícia, i fer-ho en el Parlament tota una lliçó.
    Ja han endagat unes accions adreçades directament als 400.000 aborígens existents avui seguint les demandes rebudes.
    Et recomano de veure la pel.lícula ‘Generación Robada’ on en Kenneth Branagh fa el paper del comissari ‘legal’ per arrebassar els nens de les seves famílies. És una història real.
    D’acord amb el comentari del gracienc i també diría del barri de Sants, o de Sant Adrià del Besós o del Barri de la Mina.
    Penso que s’han fet molts avenços en aquests barris.
  4. Es curios de veure que, el que la Guardia Civil i l’Esglesia no van aconseguir en el seu dia (em refereixo a la dissolucio del poble gitano), ho estan a punt d’aconseguir el capitalisme i el mon modern. Trobo que es un exemple valuos de la forsa irrefrenable -i terrible- de la globalitzacio.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!