Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Com se sap, Hamàs i Israel mantenen, des de temps pretèrits, relacions estretes, de diàleg i acord, en benefici mutu (…)
És per això que ambdós passen de l’oferta d’alto el foc internacional, i exploren, secretament, a través d’interlocutors de cada bàndol, el moment i les condicions d’una aturada de l’actual campanya militar.
No volen, doncs, que ningú de fora del camp de batalla, hi poso els nassos.
Fet i fet, ambdós enemics es coneixen de fa temps i quan ha calgut s’hi han avingut d’allò més bé. Israel va fer tot el que va poder per fer la punyeta i segar l’herba sota els peus a Arafat, Fatah, i l’Autoritat Nacional Palestina, tot negligint-los, torejant-los, aixecant-los la camisa, amb dilacions, incompliment acords, evitant un procés de pau… També, Israel, per activa i per passiva, va potenciar Hamàs de la mateixa manera que la CIA i els USA van recolzar Bin Laden i els talibans.
Hamàs fou ajudat per Israel per afeblir l’ANP i per fomentar la divisió interpalestina. El problema és que Hamàs es feu massa gran, donà un cop d`estat a Gaza i liquidà l’ANP i Fatah. I, ara, i per fer d’aprenent de bruixot, Israel té un problema i és per això que mira de redimensionar-lo, empetitir-lo, per tal de preparar el camí, amb Hamàs o sense, vers, d’una puta vegada, cap a la pau.
La campanya militar. En cap cas finirà abans de les eleccions generals a Israel de primeries de febrer. I acabarà després d’una anàlisi militar i política sobre els guanys, pèrdues, i les condicions, per ara, de l’adéu a les armes.
Si guanya la candidata de Kadima, la rossa, alta, i exagent del Mossad, Tzipi Livni, cosa que desitjo amb fermesa, la fi de la campanya serà una realitat i es pot obrir un procés de pau de debò que condueixi a un estat palestí independent. Si guanya el coronel d’operacions especials Benjamin Netanyahu, la cosa es pot endurir i empitjorar.
Així doncs, el totpoderós Tsahal seguirà pentinant Gaza, l’aviació i l’armada bombardejant objectius militars i governamentals, i les tropes, de cap de les maneres, no hi s’endinsaran pels carrers de la ciutat de Gaza.
Caldria una senyora campanya militar llarga, feixuga, amb alta mortaldat per ambdós bàndols, d’anys, amb ocupació permanent del territori, reconfigurant unitats del Tsahal mitjançant estructura guerrillera de gran mobilitat, autonomia tàctica, de colpejar i recular. Una campanya acompanyada d’una intensitat de foc per terra, mar, i aire, que deixaria el territori en runes.
L’acció d’ara no pretén pas com afirmen uns desinformats i demagogs matar civils, ni annexionar Gaza, ni ocupar-lo permanentment. No és una campanya estratègica, de liquidació. És una acció tàctica, temporal, efímera, com en dirien els especialistes militars eminentment de neteja, per afeblir i reduir, amb el màxim nombre de baixes militars possibles, l’exèrcit de 15.000 homes de Hamàs. No res més.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és d’estranyar que els interesos de Hamàs ara siguen coincidents amb els de l’Estat d’Israel quan ha estat aquest el que els ha promocionat com a organització de forma interessada en tal de fotre encara més els drets civils i de la població palestina.
La solució passa per donar l’enhorabona i per tancada la consecució de l’Estat d’Israel per part del poble jueu a les seues antigues terres sota l’empar de les Nacions Unides i recolçar als àrabs i al poble palestí per una convivència pacífica i prolífica amb l’Estat d’Israel.
I sembla que no tinga bolta de fulla i encara que els sunites de l’Iràn no estiguen per la llavor.