Pere Meroño

En quant al tema al què em convides tinc l’experiència, no dramàtica, de veure-hi les infraestructures tots els dies. Per un motiu o altre. El gas, l’electricitat, el butà, el gas-ciutat, la rebentada de conduccions d’aigua, les conduccions de clavegueres, etc. Heu observat que ara, a l’hivern, també els incendis a habitatges són més nombrosos a les cases de renda pobra que a les riques? (…)

Faria una distinció òbvia:

1.– Instal·lacions generals municipals i
2.– Instal·lacions particulars d’habitatges.

1.- Tenim ciutats fetes i ‘eixamplades’ des de fa uns 50 anys ençà. El tema dels centres històrics és encara pitjor. Emprendre una renovació de les dites infraestructures ha estat un tema tabú. Han cregut que molestar el veïnat comportaria sempre una contrapartida política per als que estaven al poder. Per tant, es van bandejar tant com van poder. Els ’90 van capgirar aquesta percepció entre la ciutadania i es va començar a escometre tal ‘audàcia’ sense costos addicionals ‘polítics‘. En els centres històrics, que era deficitari o inexistent, perquè era moda tindre ‘un passat identitari’ i mostrar-lo. El que no es mostra tant són els ‘Eixamples de la immigració dels ’60, Ciutat Badia, l’Hospitalet de Ll. dels ’60, el Carmel, per parlar de BCN, o de Torrefiel, Marxalenes, Saïdia, Poblats de l’est, el Cabanyal a València, etc. En aquests casos, les infraestructures són putapèniques i ja molt obsoletes. Amb els nous requeriments ja ni tenen la capacitat per a gestionar tota la massa poblacional que serveixen. I no s’ha renovat adequadament. Tenim canonades d’aigua potable i clavegueres en servei que tenen més de 100 anys, (a VLC tothora vegem allò que diem sequioles soterrades). T’estranyes on hi ha més malalties d’infeccions? Quan aixeques una trapa, de pou del col·lector, pots trobar-te centenars de panderoles americanes (la negra comuna ha desaparegut), rates com a conills que viuen en el subsòl. etc……..

2. En el cas de l’habitatge: som una gent poc curosa i mediterrània, i és clarament un autoretret meu. Les instal·lacions particulars no les adobem perquè no hem interioritzat que el manteniment forma part de l’ús. NO renovem les instal·lacions pròpies tant com caldria. I quan passen més de 10 anys caldria fer seguiment a l’efecte. En el cas del gas se’n fa. Però i en les instal·lacions d’electricitat, quantes cases continuen funcionant a 125 V i tot ple de transformadors endollats en bases amb conductors sols embotits en al paret i sense macarrons de protecció? Cal recordar que els envans buits apareixen als anys ’60? i els anteriors eren amb maó pla massís. Vam construir tan malament i amb tant de desconeixement durant els ’60 i ’70 que estem recollint els fruits a hores d’ara, quan estan pràcticament totes per a renovar i fora de servei.

No sóc partidari de lleis estatals sinó de rang europeu, això sí, adaptades per cada corporació municipal amb uns estàndards universals. Democràticament des de baix a munt. M’explique: t’has adonat que malgrat la llei de liberalització del sr. Rato de l’any 1999, més o menys, tot i cada ram per separat, o junt, continua -monopolísticament- en mans d’una o dues empreses?   

Per dir-ho curt i ras: les desgràcies, sovint, es produeixen a Harlem
o el Bronx, però difícilment al Low Manhattan.

Josep Blesa

Les explosions de gas maten, sobretot classe obrera

http://www.youtube.com/watch?v=iUiHByShlIE

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!