Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

19 de gener de 2007
13 comentaris

En Carretero i el Reagrupament

N’han passat de l’alçada d’un campanar, aquests darrers mesos, a casa nostra: un estatut molt lamentable; l’enfrontament fratricida entre ERC i CiU; l’orientació anacional de l’executiu català dirigit pels socialistes; les posicions d’Esquerra (…)


A tot això sembla que vol donar resposta en Joan Carretero, antic batlle de Puigcerdà i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya.

Una crida que es farà pública demà vol crear un Reagrupament per la dignitat nacional i esdevenir-ne catalitzador, de tot plegat.

                                    . El crim del caixer automàtic

  1. Doncs sí, tot el meu suport, pobre, certament, però tot, per al Sr. Joan Carretero. Ens havíem quedat orfes de vot, prevèiem que per a molt de temps, però ara ja tenim a qui votar i fer costat. Roman la imatge d’en Carretero com a persona digna.

  2. estic cansat de votar el que crec menys dolent, i tot i aixó sabent que potser me la fotaran (com després es confirma). Només pel fet que al Sr. Carretero el féssin fora per no rectificar el que pensava, ja n’hi ha prou per donar-li suport.

  3. A veure si procurem descomptar una mica les intoxicacions d’en Barbeta. Si LV diu el que ens agradaria sentir als independentistes, la darrera hipòtesi a considerar seria que s’han passat al nostre camp.

  4. Despres del referendum de l´Estatut,ja m´habia despedit de tornar a veure una urna,pero potser en Carretero mi fara tornar.Nomes vull uns politics dignes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!