Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

2 de febrer de 2015
0 comentaris

El nen que mirava passar els trens

És només un nen. Té 7 anys. Juga contínuament. És un belluguet ros i rapadet. I pateix una malaltia mental greu i irresoluble (…)

El veig tot sovint a la meva biblioteca. Al barri. No para quiet. Només sap pronunciar dos mots: “Mama”, i “calla!”.

Quan li demanen quins vídeos vol veure, s’abraona a la lleixa que hi conté els preuats documents.

Voleu que estigui quietó? Fàcil: només cal posar-li vídeos sobre trens en moviment.

El veiem amb la cuidadora dos dies; la resta del temps, se n’ocupen els familiars. La situació és força angoixant. El vailet no atura. I cal estar-hi permanentment a sobre. Ben amatent. A la mínima que veu que el cuidador no hi és, el seu crit hi brolla ferm i urgent.

Se’n diu A., i la gent que el veiem ens l’estimem d’allò més.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!