I per fi arribem als temps més moderns –anys 60-, en una important ciutat catalana, un barri de classe obrera, parlant de la vida –entre molts altres- d’en Gabriel Caballero, un jove que treballa al laboratori d’una empresa metal·lúrgica assentada a la riba del Besòs, i a voramar, i que viu entre els carrers Guifrè i Cervantes. En Gabriel, paga la pena de dir-ho, és el propi Julià de Jòdar, en un llibre de profund alè autobiogràfic (…)
“El metall impur” ens aporta, curt i ras, la quotidianitat de la gent treballadora i senzilla, en el marc d’una postguerra sanguinolenta i feixuga, ben viva la dictadura feixista del carnisser d’en Franco. Paisatges, paisanatges, converses, sentiments, frustracions, basardes, esperances, miratges, crims, enveges, revenges… la vida que rutlla, ensopega i empeny, que premia i castiga. Tot plegat servit en una llengua genuïna, saborosa, pròpia d’un estilista, un orfebre –sens dubte una de les més dúctils de l’actualitat-
Amb aquest títol que ressenyem, l’autor badaloní clou un tríptic que, ben segur, esdevindrà un clàssic de la literatura catalana contemporània. Una obra major dins d’un panorama amb un nivell de qualitat prou enlairat i parangonable amb el dels països i estats del nostre entorn.
De lectura imprescindible!
– El metall impur. Julià de Jòdar. Cercle de Lectors. 436 planes. Barcelona. 2006.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!