Pere Meroño

Fa poques hores que he vist el film, i n?estic completament convençut (?)

que des d?un punt de vista nacional, i cinematogràfic, ens hi calen propostes com aquesta.

Encara recordo, empipat, com TVC ha fet part en projectes que fomenten l?ideari mític espanyol com ara "El Cid". Cal, doncs, capgirar el plantejament i abocar-se a donar a conèixer la nostra història, i això en format de pel·lícula convencional, documental, i dibuixos animats.

Quant al film que miro de ressenyar, és una proposta modesta, digna, això sí, ben digna, ben interpretada, amb mitjans migrats ?què es pot esperar d?un paiset com el nostre, encara rai. I amb un govern catalunyès lliurat al PSOE, ja és molt que s?hi hagi fet-.

La pel·lícula narra l?evolució personal i política d?un oficial de l?exèrcit espanyol, maridat amb la filla d?un terratinent lleidatà lligat al partit conservador de l?Antoni Maura. Un oficial nat a Catalunya però ideològicament monàrquic i espanyol pels quatre costats.

Explica com aquest oficial discrepa de l?agressió militar contra les redaccions de la revista El Cucut, i del diari La Veu de Catalunya. Discrepància que el durà a adquirir visibilitat social i a rebre dues ofertes per encapçalar llistes electorals. Elegit diputat per Les Borges Blanques i per Barcelona, en Francesc Macià abandona la milícia amb el grau de tinent coronel i inicia una fèrtil i profitosa carrera política i patriòtica.

El film, doncs, refereix els primers anys d?en Macià, amb la qual cosa, crec, en convindria fer una segona part de continuació amb més mitjans econòmics, més èpica, i una narrativitat cinematogràfica més vigorosa i engrescadora ?estic pensant en Braveheart-.

Proposta fílmica digna, distreta, ben interessant, "El coronel Macià" és una pel·lícula que, no té pas cap dubte, cal anar a veure. I això, tant per raons cinematogràfiques com patriòtiques.