Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt amb la cultura catalana com a convidada d’honor l’any 2007, un dels crítics literaris més importants del món, l’estatunidenc Harold Bloom, va sostenir que “Baltasar Porcel és el novel·lista més important que ha donat la literatura catalana des de Joanot Martorell i cap lector no se l’hauria de perdre” (…)
El traspàs del gegant d’Andratx ha donat peu, entre altres iniciatives, a l’edició d’aquest llibre. Un text ben curiós i atractiu: és una mostra, un tast, de fragments de textos porcelians corresponents a una tria magníficament triada. Segons que sembla, Alexandre Porcel, el fill gran de l’escriptor, i Emili Rosales, escriptor i director d’Edicions Destino, en són els responsables.
El llibre s’organitza a partir de la trajectòria i les capacitats plurals del mallorquí, excel·lent en totes elles: el novel·lista; el contista; l’assagista; l’entrevistador; el reporter i el columnista.
I per les seves pàgines desfilen fragments ben interessants, superbs, alguns, de les principals obres. Fins i tot, un primer material d’un llibre, Els gegants, que el càncer, insidiós i rapinyaire, l’hi impedí de desenvolupar i concloure.
Vull destacar-ne, novel·les a banda, el gran assaig “Mediterrània. Onatges tumultuosos”. També l’entrevista a Josep Pla. El reportatge sobre els hippies a les Pitiüses. I una escollida selecció, vessada al català, de les seves popular i polèmiques columnes a LA VANGUARDIA.
La seva totpoderosa adjectivació, les goludes escenes de sexe, l’enciclopedisme històric servit en dosis homeopàtiques, la narrativitat de totes les seves obres, la vivesa dels seus personatges; curt: un autor sense parangó que ens deixa orfes i sense ningú més del seu gegantisme i poder literari.
En resum: una sensacional introducció a l’obra del nostre primer espasa.
“Què és un gegant? Una poderosa quimera, una assedegada recerca moral, un alè fosc de l’ancestre que ens amenaça?… Res del que som ni arriba a les soles de les espardenyes del que podríem ésser si ens hi llancem”
(Els gegants)
Així doncs, aquí teniu la meva més càlida i encoratjadora recomanació.
. El cel i la terra segons Baltasar Porcel. Baltasar Porcel. 434 planes. Edicions Destino. Barcelona. 2010.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!