Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Com és habitual en mi, no veig el partit del Barça contra el Manchester United (ni de cap altre club –Espanyol, València, Mallorca, Madrid…) No m’agrada veure el futbol, m’agrada jugar-hi! Hi som davant del televisor la dona i un servidor, la menuda és dormint, la gran ha anat a l’Arc de Triomf a veure el partit en companyia de les masses aplegades (…)
A la dona i a mi no ens cal comentar que no veurem aquest partit, cap partit; hi ha un consens unànime; és cosa sabuda. Ella posa el 33, veiem el programa de l’antic Mr. Belvedere –i copropietari de les sales de cinema Círculo A, Josep Maria Figueras. Hi ha un silenci espès, en el barri. No s’hi sent ni un mosquit. Ja avançat el partit, (punt 1) el crit és ferotge i gros i esclaten petards, estris sorollosos i etcètera; ben segur que ha marcat l’equip d’aquí. Al cap de poc, se sent un estri sorollós, sense crits; suposo que en deu haver marcat el gran equip britànic. Segona part, durant el partit, i en dues situacions, se sent idèntic comportament que en el punt 1. En acabat, i llargament, més silenci espès, contingut. Quan finalitza el programa de cinema del 33, ella vol veure el film que s’hi projecta. Jo me’n vaig cap a l’ordinador a veure coses –no miro cap notícia sobre el partit- i a escriure nous apunts. Al cap de poc, l’espetec, la sorollada, hi és memorable: Sant Joan s’ha avançat unes quantes setmanes. Veïns d’escala marxen –suposo que a celebrar-ho; cotxes tocant la botzina hi sonen pertot; criatures i ganàpies surten al carrer del meu barri fent sonar una corrua d’objectes i exterioritzant-ne la seva joia. Es coneix que ha vençut l’equip de casa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quin plaer llegir aquestes paraules! M’agrada el futbol, hi he jugant molts anys, i m’agarada veure partits importants com aquest, però lo d’enguany, ha superat qualsevol precedent mediàtic. L’obsessió absoluta dels mitjans públics (TV3, Catradio) i privats (Vanguardia, Rac1, Rac105,etc) amb el barça de futbol ha estat una autèntica bogeria i totalment censurable. No es poden gastar els diners de totes les catalanes en 3 canals conectant en directe amb Wembley al mateix temps, amb una programació de vora 18 o 19 hores seguides de barça i més barça.
El barça apareix extensament en programes no esportius com el Club Super3, Divendres, Matins de Tv3, Polònia, APM? Info K, i això a banda de petar-se tota la progrmació habitaual de TV3 i 324. Al·lucinant!
I a la secció del tempsdels informatius, han parlat més del putu volcà a Islàndia, que del que fa als Països Catalans…
Al final a la secció del temps ens parlarà del temps que fa al Mini Estadi, al Camp Nou i al Palau Blaugrana, i la resta del país en fotem i a cagar!
Segur que les audiències seran collonudes per la CCRTV i RAC, però per a mi i per a molts ha estat un empobriment cultural grandiós. Mai, el futbol havia copat tant d’espai mediàtic i en tants mitjans diferents.