Altrament dit: dreta neoliberal o dreta amb tocs socialitzants: o, també, catalanisme conservador contra espanyolisme de cor i de projecte.
Entre ambdós, n’hi ha, tot amb tot, coincidències importants: en M. i en M. enraonen espanyol a casa, almenys amb la dona llur. I, fora anècdotes, aposten per una política econòmica i internacional semblant i perquè Catalunya vagi del bracet d’Espanya.
Els dos són catalanistes –forma feble, estovada, curta de mires, sota mínims, del sentiment nacional-. El primer, però, sembla més catalanista que no pas l’altre.
Difereixen, però, en el model autonòmic. En Josep creu que amb l’estatutet en tenim ben bé prou. L’Artur en voldria, això és clar, més autogovern. A tots dos, altre acord, els fa feredat una Catalunya lliure.
A en Mas no li conec els gusts literaris. A en Montilla sí: li fa molta patxoca en Félix de Azúa –no sé pas si la literatura, les idees polítiques del membre de “Ciudadanos” o ambdues coses-.
En Mas, millor dit CiU és una vella coneguda de les catalanes i catalans. El PSC-PSOE també, almenys al govern espanyol i als principals ajuntaments catalunyesos.
Tornem-m’hi: Mas o Montilla?. Altrament dit: + CiU amb neopujolisme incorporat o + PSOE. Fumuda disjuntiva. Una tria, segons com es miri, entre el dolent i el pitjor. L’1 en sabrem què.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ERC dirigida per un Joan Puigcercós que sembla un submarí del PSC a Esquerra Republicana de Catalunya.