Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
ERC ha donat una resposta política, intel·ligent, i assenyada al repte plantejat per l’exconseller de Governació (…)
La intel·ligència i mesura, denoten prudència i por davant del gran perill representat per aquesta sòlida i qualificada veu dissonant. Més encara en un partit i en un país que sap quin pa hi donen en això de les trencadisses i parts polítics.
Convida el discrepant, el partit republicà, que faci cinc cèntims dels seus plantejaments al consell nacional. És clar que en Carretero ho farà, com també que patirà una severa golejada –cap problema, ara i aquí, totes les altes directives dels partits són curulles de càrrecs institucionals els quals deuen als seus partits la seva preelecció i continuïtat-.
A continuació, el polític cerdà mirarà de fer que el debat s’escampi arreu de l’organització.
Crec que tothom és sabedor que, miracles a banda, això camina cap a la constitució d’una nova força política d’inspiració sobiranista. Esquerra ha deixat, imprudentment, un espai massa gros vacant. Hi ha fet unes mudances de discurs i d’actitud massa radicals i sense la necessària pedagogia i prudència.
I això en un partit perplex. I en un camp nacional que es mou entre el desconcert i l’emprenyament i que reclama veus altes, clares, coherents i valentes.
És l’hora d’una nova proposta? Hi farà forat? Encarna en Carretero, el perfil i l’aptitud que les circumstàncies exigeixen?
Continuarà…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A veure, ara en Carretero diu que vol tracte de favor al Consell Nacional d´ERC del dia 24 de gener. Per què? Que és un militant diferent dels altres? Auè han de fer la resta de Consellers Nacionals? Demanar també més temps?
Au vinga home. Primer es busquen els suports necessaris (no els quatre amics i saludats) i després es gestiona la discrepància. si tot acaba siguent una opinió personal que només indica un afany de protagonisme desmesurat, llavors no hi ha cap problema : accepta l´oferta del PRC i vas de cap de llista a Lleida
Disculpa, em sembla que se m’ha escapat una gansa…
Crec que és llògic que de tot el desensís i la cendra que han escampat els partits tradicionals aquests darrers anys, en surti un de nou i dissident. Els espanyolistes ja el tenen, es diu Ciudadanos… a què esperem nosaltres? a que ens acabin de fer l’eutanàsia? llavors ja no podrem reaccionar.
Estic força d’acord amb el teu anàlisis.
Per mi malgrat que ara s’ha actuat negligentment s’han masses errors abans que han fet que en el primer moment, la sorpresa de la negociació i del pacte, després la perplexitat de com s’ha respost als reptes identitaris (les banderes, la 3 hora de castellà…etc) i el malestar per la manca de reacció d’ERC a la nul-la resposta als incompliments per part del PSOE en el desplegament del Estatut, han provocat que siguin aprofitats per en Carretero per reivindicar una nova direcció dins d’ERC.
Per l’altre banda, ERC s’equivoca si pensa que aquest cas s’ha de tractar com un cas normal dins del consell nacional. El corrent descontent amb l’actual gestió d’ERC es mes gran del que es pugui quantificar a priori dins un consell nacional que molts del seus membres han estat elegits o "promocionats" per l’actual direcció. Si ERC no es vol trobar amb un descens encara més significatiu de vots, ha de intentar com sigui que el malestar que en Carretero vol encapçalar sigui d¡alguna forma paliat o com a mínim reduït al mínim.
En tot cas , el mal ja esta fet i d’això la culpa la totalment la nostra direcció, per no haver-lo previst abans.
En Carretero s’equivoca si creu que pot fundar un nou partit, es un suïcidi i el millor que pot fer, tant per ERC com pel sobiranisme , es que lideri una corrent sobiranista dins d’ERC que obligui a l’actual direcció a oblidar que ERC es la que es perquè vol la plena sobirania de Catalunya i no perquè siguin només un bons gestors i governants de la delegació del estat Espanyol a Catalunya.
Però al fi i a la cap, les urnes posaran cadascú al seu lloc.