Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

17 d'agost de 2010
0 comentaris

Carlos Lucio: de Bandera Roja a ETA

30 persones que assistien a un homenatge a Portugalete al membre d’ETA mort, foren identificades i seran imputades per enaltiment del terrorisme. Els assistents es concentraren el 13 de juliol proppassat tot coincidint amb l’aniversari del seu traspàs, en 1980, quan el fins feia poc líder a Euskadi d’OCE-Bandera Roja, participà en una emboscada contra la Guàrdia Civil i resultà mor com a conseqüència del tiroteig. El balanç total de víctimes fou de 2 etarres i 3 guàrdia civils morts. Entre els membres de l’escamot de l’organització terrorista s’identificà a Miguel Angel Apalategui “Apala”  (…) 

Carlos Lucio Fernández, va néixer el 1951 a Ribadeo, Lugo, i amb tota la seva família marxà cap a Euskadi. Els Lucio Fernández recalaren a Portugalete, població obrera de la marge esquerra de la ria del Nervión. Allà cursà estudis, per iniciar, posteriorment, la carrera d’enginyer industrial mentre participava en activitats antifranquistes.

 

En 1974 arriba a Catalunya, i s’hi instal·la a Ripollet (Vallès Oriental) com a alt responsable de l’Organització d’Esquerra Comunista-OIC i a sol·licitud del seu líder a Espanya, el ripolletenc Dídac Fàbregas.

 

En una de les crisis d’OIC, Lucio abandona el partit i s’incorpora a l’Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja, militant-hi al Front Obrer d’aquest partit comunista i d’orientació maoista. A Ripollet, Carlos Lucio es casa amb una mestra de la comarca i el matrimoni té un fill.

 

Un any més tard, és enviat a Euskadi per enfortir l’organització basca de Bandera Roja i n’és designat responsable polític. Val a dir que els membres de Bandera Roja d’Euskadi militaven al sindicat abertzale LAB. Al País Basc, Lucio entra a treballar a les obres de la central nuclear de Lemoiz, i es converteix en un dels líders obrers de l’empresa constructora.

 

Producte d’una evolució personal i política, Lucio i bona part de B.R. d’Euskadi deixen el partit i ingressen a HASI. El seu líder, però, hi anirà més enllà i s’integra a ETA. En 1979, com hem dit, mort durant una acció.

 

El seu traspàs origina, a Ripollet, una gran manifestació de dol, amb un acte polític on hi prenen part més d’un miler de persones.

 

Go, Laporta, go!


CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

 

Josep Pallach 1920/1977

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!