No és pas una pèrdua minsa, la desaparició del millor escriptor català des de la guerra i la revolució de 1936-1939. L’atenció esmerçada pels mitjans de comunicació més solvents, n’és un barem. Personalment, sempre ha estat el meu autor de referència (…)
Periodista, narrador, novel·lista, assagista; en Porcel tocava diverses tecles i ho feia prou bé.
El mite d’Andratx i les illes Balears, la Mediterrània curulla de contrabandistes, de corsaris, la ruralia mallorquina, el reportatge viu i en directe a l’estranger, l’assaig sobre els xuetes, també el món mediterrani, algun personatge anarquista, les grans entrevistes a grans catalans, el món de la política catalana i barceloní, la imprescindible columna a LA VANGUARDIA, la prosa en català i en espanyol…
N’hi havia molts Porcel. Força tecles. I, a l’ensems, un únic Porcel: un home fet i pastat a si mateix. D’enorme ambició. Força. Un valent. Que va construir un món propi amb una de les llengües més riques i genuïnes i belles que mai no s’han escrit.
Tot Porcel, n’estic cert, paga la pena. Us agradaran més unes coses que les altres, segur, tot hi té, però, qualitat, i algunes són obres grans de debò.
Porcel ha mort, però hi deixa una obra sòlida, extensa, plural, un monument literari ben viu i pròxim, a l’abast dels lectors i les lectores amb gust i que no es deixen entabanar per sopars de duro.
Ara ja no hi és, si no el coneixeu, és hora de fer-hi camí. Feu-ho i no us en penedireu. N’hi ha tant Porcel i tant bo que no patiu que no us l’acabareu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!