Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La mare del meu pare era de Múrcia
Crida: jo també compro música en Català!
(?)
el pare de ma mare era mig mallorquí,
l?altra àvia era d?Almeria, l?altre avi era de per aquí?
I jo sóc fill de fills de Badalona,
xarnego de segona generació.
I vaig deixar l?edat de la innocència a Castellfollit de Riubregós.
A la memòria encara tinc els tangos
que el meu pare ballava a la festa major
i el crit d?un amic meu cantant fandangos.
El que jo canto és pura confusió.
Canto en català, però sense barretina.
Perquè la música em ve de tot arreu.
Jo també ploro amb "La santa espina",
però canto lo meu. Canto lo meu.
Em van parir un dimarts, de matinada,
un mes després del maig del seixanta-vuit.
Sempre he portat una cançó a la boca,
sempre he volgut cantar-la per la nit.
Tenia quatre anyets i ja entonava,
des del balcó,"pintor que pintas con amor"
i tot el repertori de la iaia.
Sempre he cantat des de la confusió.
Canto en català, però sense barretina.
Perquè la música em ve de tot arreu.
Jo també ploro amb "La santa espina" ,
però canto lo meu. Canto lo meu.
Canto en català, però no ballo sardanes,
perquè la música em ve de tot arreu.
Jo també menjo crema catalana,
però canto lo meu. Canto lo meu?
Quan jo n?era petitet festejava i
presumia espardenya blanca al peu i mocador a la falsia.
I ara, que ne sóc grandet, m?he donat a mala vida.
Me só posat a cantar, ofici de cada dia?
("Crema catalana", del formidable primer cedé "Senzill". Picap. 2004).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!