Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Els darrers informes de la comissió independent de supervisió, diuen que l’Exèrcit Republicà Irlandès, està fent bondat i sembla que vol deixar de donar la tabarra. L’IRA, curt, aposta, decididament i clara, per les vies polítiques tot seguint les ordres –hi afegim nosaltres- del Sinn Féin –Nosaltres Sols, en català-.
Sensacional notícia davant d’una realitat, la de la violència armada, que fa més nosa que servei en les nacions de capitalisme hiperdesenvolupat com ara la nostra –els Països Catalans-.
La dissolució, doncs, de l’IRA avança a passes de gegant. Fet i fet, el tros de poble irlandès dels comtats del nord té, a bastament, eines prou més adequades que la representen.
Fent paral·lelismes, enyorem, per a la situació basca, una conjuntura anàloga: clara hegemonia del procés mitjançant un partit democràtic, el Sinn Féin, i supeditació, doncs, de l’organització armada a la dita direcció política.
Aquí, això no obstant, hi ha gent que s’escarrassa, oh miracle, a cercar un Gerry Adams basc. Ja l’hi tenim: es diu Arnaldo Otegui. Vet aquí, però, que la clau de volta del procés no depèn d’un liderat personalista, si no de la voluntat neta i clara de qui mana –l’organització armada- per emprendre un viarany conseqüent de desmilitarització i adéu a les armes.
I si em permeteu parafrasejar una consigna leninista (tot el poder als soviets): a Euskal Herria, sisplau, tot el poder per a l’esquerra abertzale política –Batasuna-, i que fotin el camp els encaputxats.
Respon a Pere B. Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això que dius està molt bé. Però em sembla que el govern espanyol hi té alguna cosa a dir, en la pacificació d’Euskal Herria.
Mentre que el govern anglès, en el seu moment, va fer una declaració solemne de respecte escrupulós a la voluntat democràtica dels nord-irlandesos, el govern que presideix en Zapatero no té cap intenció de respectar la voluntat dels bascos i basques, ja que repeteix sovint que el límit és la Constitució espanyola. I no només això, sinó que al cap de molts mesos de treva indefinida per part d’ETA, el govern espanyol continua sense legalitzar Batasuna i li impedeix fer camí a través d’una acció política normal.
A vegades em pregunto si el govern del PSOE vol realment la pau. Sovint sembla que tot sigui una estratègia molt calculada per derrotar políticament l’esquerra independentista basca.