Pere Meroño

… Plantejat així, el plet catalanoespanyol intenta girar com un mitjó la famosa frase de Clausewitz: “La guerra és la continuació de la política per altres mitjans”. L’independentisme ve a dir: “La política de confrontació és la continuació de les guerres perdudes per mitjans polítics”. Si el plantejament és aquest, i em sembla que no m’equivoco, el que sorprèn és la falta d’estratègia. No parlo només de la improvisació que va presidir tota l’etapa d’Artur Mas (manifestacions, anticipació d’eleccions, referèndum, implosió de CiU, plebiscitàries, jubilació forçosa de Mas mateix). Parlo també de la falta de recompte dels guanys i les pèrdues de cada batalla electoral. Parlo de la falta d’anàlisi del sostre electoral de Junts pel Sí. Parlo de l’escassa relació entre les emocions del carrer i els instruments per implementar-les. Coneixem els arguments de la propaganda (que inclou un full de ruta impracticable), però no sabem si (més enllà de les reaccions emocionals que causaran els plets judicials contra els imputats pel 9-N i contra Forcadell) hi ha una estratègia capaç de convertir el relat històric en política de posicions.

Clausewitz, en el seu llibre sobre la guerra, explica que la política d’atac només pot triomfar quan l’exèrcit que ataca és molt superior en força. Quan les forces són equilibrades, el que es defensa té totes les de guanyar. La defensa espanyola és de llibre. Espera que les divisions internes catalanes causin incomoditat a sectors que han donat suport a l’independentisme (la CUP ja ha incomodat molt les classes mitjanes, però un escenari amb Colau d’aliada tàctica no sembla que hagi de calmar-les gaire). ¿L’independentisme, que ha demostrat ser tan resistent al carrer, s’ho jugarà tot a una carta només emocional? ¿Aprendrà a jugar amb el temps afermant políticament les posicions com fan els exèrcits que coneixen els seus límits? ¿O dependrà sempre de les reaccions emocionals de les masses, confiant no pas en cap estratègia pròpia, sinó només en els contraatacs d’un Estat que es defensa? Dit d’una altra manera: ¿Avança políticament un corrent que necessita el fibló dels tribunals per mantenir la tensió ambiental?  (…)

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!