Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
En Henry Perowne és londinenc, té quaranta-set anys, i fa de neorocirurgià (…)
La Rosalind
és la seva companya (advocada en un mitjà de comunicació). I tenen sengles fills –un xicot, músic, i una xicota, estudiant i poeta-. L’home té les preocupacions i els quefers normals: l’edat i el cos que pateixen el pas del temps, la parella, la fillada i el seu esdevenidor personal i professional, la feina emocionant i d’alta precisió, i, ara, les grans manifestacions en contra de la intervenció militar USA i d’altres països titella, contra l’Irak d’en Saddan Hussein. “Manis” que estan sacsejant el Regne Unit.
Coneixerem, fil per randa, la seva vida al llarg, exactament, d’un dia. I sabrem con un petit incident els posa a ell i als seus al pic de l’estimball més fondo i espaordidor.
No recordo, em tota la meva vida de lector, un llibre tan ben ordit i greixat. Una maquinària literària més perfecta. L’Ian McEwan –després d’”Expiació”-, m’ha tornat a robar el cor i la ment. Aquest text és una enlluernadora maquinària de precisió on tot hi és en el lloc adient. A més de ser escrit magistralment (inoblidables les vint planes esmerçades en un incident de trànsit…)
No puc altra que recomanar-vos-el amb entusiasme. I dir-vos, també, que en català trobareu, d’aquest escriptor nat a Aldershot, Anglaterra, el 1948: Gossos negres; Amsterdam; i Expiació.
– Dissabte (Sarturday, 2005). Ian McEwan. (Traducció de
la Dolors
Udina
). Planes 302. Empúries / Anagrama (número 48). Barcelona. 2005.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pere, McEwan probablement siga l’escriptor britànic que més m’agrada, per això em sorprén que Amis, per posar un exemple, siga molt més famós. No m’acaba de fer Amis, la veritat: és el meu punt de vista i avant. Temps arrere vaig comentar ací quatre cosetes sobre el llibre: tu no creus un poc forçat que Baxter i els seus amics es presenten en la casa de Perowne? El darrer llibre que he llegit d’ell va ser "Amor perdurable", me va paréixer una novel·la un poc estranya; no sé si el recomanaria perquè tal volta pot haver gent que se senta deccepcionada o sorpresa amb ella. Com sempre, però, el problema és trobar les traduccions: "Amsterdam" la vaig topetar de casualitat i els altres dos títols traduïts "El comfort dels estranys" i "La innocent" supose que seran inlocalitzables. Segons Wikipèdia, enguany McEwan traurà llibre nou, així que supose també el traduiran -tal volta, abans de final d’any el trobarem a les llibreries. No entenc com publiquen un llibre i massa sovint, malgrat tindre èxit -com supose va succeir amb "Dissabte"-, no porten a les llibreries els títols anteriors del mateix autor, que -pense jo- es vendrien gràcies a l’èxit de la novetat. Ja et volia fer este comentari per "A sang freda" de Capote, reedita per Proa un any després que s’exhibira el film. No s’hagueren pogut espavilar i posar-la al mercat quan van veure que la gent tenia interés per Capote?
Gràcies per la recomanació i el comentari. Et diré coses