Hi ha vides que no caben en un llibre, com la del gandià Gonçal Castelló i Gómez Trevijano, actor i testimoni de destacats esdeveniments polítics de bona part del segle XX. Presentem ara les seues memòries redactades majoritàriament al llarg de la dècada dels 90 però inèdites fins a l’actualitat (…)
Llicenciat en Dret, militar de l’exèrcit de la república, jurista i procurador dels tribunals, militant del PCE, patriota vinculat, anys més tard al PSAN, Castelló ens parla d’una vida extraordinària, curulla de vivències, estímuls, patiments, delits; una veritable història del segle XX, un segle revoltat, dissortat, esperançador que el gandià viu i apura fins a la darrera gota.
En un magnífic treball d’edició i una esclaridora introducció, l’escriptor valencià Àngel Velasco, ens fa accessible la personalitat múltiple, polièdrica de Castelló, bo i assenyalant el fil conductor que el va informar.
“Aquesta obra que presentem en les pàgines següents, a cavall entre el text purament autobiogràfic, el dietari, i la creació artística o literària és un retrat d’una època concreta, en delimitada, i l’autor, Gonçal Castelló, un cronista excepcional del segle XX. Hi ha vides que no caben en unes memòries o en un llibre. Sobretot quan parlem del gandià Gonçal Castelló, que va viure gairebé tot el segle XX (Gandia, 1912, Barcelona, 2003). I molts dels esdeveniments, alguns fonamentals, per entendre part de la història i del pensament d’aquesta centúria. I els conta ací des del punt de vista d’un gandià, d’un valencià, que va viure intensament, a cavall d’aquestes ciutats: Gandia i València, un pessic de Mallorca, París i Brussel·les, i Madrid i Barcelona”, segons resa el pròleg de Velasco.
Si m’és permès voldria anotar una petita contribució, prou modesta, que vaig fer a l’ingent feina del seu introductor i editor. En un moment determinat, Àngel Velasco, sabedor que estava fent un llibre sobre la revista CANIGÓ, me’n va demanar sobre els articles que hi va publicar Gonçal Castelló. Atesa la dificultat d’oferir-li dades concretes, li vaig enviar l’esborrany del manuscrit per tal que n’extragués tota la informació que li fos útil i profitosa.
En qualsevol cas, i detalls personals a banda, només em resta que felicitar la tasca de la bona gent que ha fet possible l’edició i difusió d’aquesta obra magna de la memorística en llengua catalana. I recomanar-ne, ben sincerament, la seva grata i profitosa lectura.
. Final de viatge. Memòries d’un gandià: amics, coneguts i saludats. Gonçal Castelló. Edició i introducció d’Àngel Velasco. Edita CEIC Alfons el Vell. Gandia 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!