Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

23 d'agost de 2008
0 comentaris

27 anys, 8 mesos, 14 dies (Vida Yovanovich)

Fotografies. Escrits. Testimonis de dones maltractades pels seus marits. De dones que pateixen presó. Una exposició pertorbadora i indigesta. A voltes esgarrifosa. D’un extraordinari interès (…)

Són, dèiem, tot de dones que compleixen condemna en penals de Mèxic per haver mort les seves parelles. Mullers, en tots els casos, que patiren maltractaments físics i psíquics per part dels seus marits i que s’ho tornaren. Una altra presó, doncs, i anterior, a domicili, una altra condemna, i per vida, a la seva pròpia llar.

Veiem, doncs, fotografies de les dones. Primers plans. Fotos de conjunt. Cossos abandonats. Deixatats. Amb la tristor i la petja de la tragèdia al rostre.

Vuit històries, escrites per les pròpies dones, de fragments de la seva dolorosa existència conjugal. Dures. Colpidores.

Detalls de la cel·la, de la presó, elements de la vida quotidiana. Intimitat compartida i isolada, tant se val. Racons i objectes.

Un treball extraordinari, insidiosament verídic, de la fotògrafa nascuda a L’Havana. I que ens té acostumats a històries i fets procedents de molts països. De persones i llocs on ella, capficada i tossuda, en deixa fefaent testimoni.

Vet aquí una veu de dona mexicana i empresonada:

“Va arribar el límit que… com que em pegava molt…Amb el que ell em pegava, jo li vaig pegar. No sé ni què em va passar que vaig perdre el control i ho vaig fer, i no vaig parar fins a veure’l mort… és molt lleig”-

. 27 anys, 8 mesos, 14 dies. Vida Yovanovich. Fins el 31 d’agost. La Virreina. Barcelona.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!