Demà compareixerà davant de la Comisió de Foment del Congrés de Diputats la senyora ministra, Magdalena Álvarez per a informar sobre el seu document del mes de juliol relatiu al nou model de gestió aeroportuaria.
No sé que pensa explicar-nos ara la ministra, però amb nomès quatre mesos el seu model ha quedat totalment desfasat: a veure qui es el maco que es deixa col.locar un trenta per cent del capital d’AENA, per ajudar a finançar les seves megalomanies inversores.
I, a veure com conjumina la seva esquifida oferta de participació de les Autonomies amb la demanda catalana: li recordarem l’acord unànim del Parlament reclamant la gestió dels aeroports de Girona i de Reus, i una participació majoritària i determinant al sí del consorci per a gestionar el Prat.
Una de les reivindicacions del catalanisme d’aquests temps, que ha sabut aplegar més sectors polítics económics i socials ha estat la reclamació del traspàs de la gestió dels nostres aeroports. Tothom recorda encara l’acte d’Esade, on les elits económiques del país varen plantejar, amb mesurada i prudentíssima liturgia, un nou model de gestió aeroportuària.
Avalats pels més solvents dictàmens d’eminents professors universitaris, els catalans reclamem l’aplicació del més comú dels sentits en un Estat on el més comú sentiment es l’anticatalanisme visceral. Proposar que el model de gestió dels nostres aeroports es sembli a allò que fan quasi tots els paísos europeus i els del món desenvolupat, no es, però cap qüestió identitària ni rés que pugui qualificar-se de nacionalisme d’aquest que cal sospesar. Es una qüestió de racionalitat, de bones práctiques, de gestió eficient i de cura en l’utilització del diner públic.
Des de Catalunya es posa l’enfasi en individualitzar la gestió de cada aeroport, perqué les decissions que s’hi adoptin, responguin a les estratègies més convenients per a cada aeroport i no pas per al gran aeroport que tot ho condiciona. I a més de voler-ho per Catalunya ho volem per tothom…
La resposta del Govern Zapatero com sempre son promeses, papers inconcrets i després la més pura continuïtat d’un model caduc que ara, a més, es veu molt seriosament afectat per la crisi. I una descentralització de pa sucat amb tomàquet…I, totes aquestes glorioses promeses escrites en un document de set folis…Tot un prodigi…
A veure que ens explica demà la senyora ministre…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que D. Carlos Fabra i Carreras vos faça un curset accelerat de com s’ha de negociar. Ja no dic, sols als del PSOE_PSC, CiU,…..sinó a tots dels de l’arc parlamentari de Principat.
Continueu xiulant cap a un altre costat….