Pere-Enric Barreda

Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot

25 d'octubre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Primer volum de l’obra dedicada a la vila de La Iglesuela i la seua ermita del Cid

El 18 d’agost de 2011 acabava a la Impremta Dassoy de Sant Carles de la Ràpita la impressió d’aquest llibre. Compta amb l’aportació del capítol “Prehistoria y Antigüedad” de l’arqueòleg Ferran Arasa, de la Universitat de València. Editat a Benicarló pel Centre d’Estudis del Maestrat i l’ajuntament de La Iglesuela, com a resultat d’un conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona. Té 412 pàgines i 126 il·lustracions. ISBN: 978-84-937722-1-5
 

L’origen del llibre es gesta l’estiu del 2007, quan l’alcaldessa Inma Artola m’ordena posar en 47 caixes arxivadores la documentació municipal des de 1936 a 1985, que estava repartida en diverses dependències. Després d’estudiar-la, s’obtenien textos locals molt importants, i després l’Ajuntament aprovava per unanimitat el 21 de setembre un conveni amb la Universitat de Barcelona per tal de buscar més documentació dispersa pels arxius i biblioteques espanyols.
A Barcelona els resultats van ser escassos en l’Arxiu Reial (de la Corona d’Aragó), i la Biblioteca de Catalunya, i igual a l’Arxiu del Regne de València. A l’arxiu de Terol es va consultar la documentació del Sr. Manuel Matutano i microfilms d’arxius de Terol. A Madrid, a l’Arxiu Històric Nacional, es va obtenir nombrosa documentació de l’ordre de l’Hospital i en els fons del Clergat, de la parròquia de la Iglesuela (178 escriptures entre 1518 i 1790, sobretot dels s. XVI i XVII). Finalment, a Saragossa hi ha documentació tant en els arxius Històric Provincial com de la Diputació, però estava tancat per obres el Diocesà.
Després de classificar-ne i ordenar-ne els materials, es va redactar el llibre, que no és una història completa, perquè falten per consultar fonts. Valorem especialment les relacions de propietats de l’orde de l’Hospital; llistats de veïns; relacions de topònims i cognoms amb datació cronològica; datacions i reformes de monuments com l’església, castell, casa de la vila, murs, nevera, cases-palau, ermites, molins, etc.; textos com les lleis municipals de 1701 (gairebé no se’n conserven) o els convenis entre el municipi i la orde de l’Hospital, fundacions civils i religioses (beneficis, almoines, confraries, capellanies, escola, òrgan, etc.), la destrucció de l’art i arxius el 1936, etc.
En el moment de redacció definitiva de l’obra comptem amb la valuosa col.laboració sobre Prehistòria i Antiguitat del Dr. Ferran Arasa, de la Universitat de València, amb 30 anys d’experiència en la recerca de l’Arqueologia i Història Antiga de les nostres comarques i un veritable apassionat de l’entorn de l’ermita de la Verge del Cid.
Les 126 il·lustracions de l’obra, amb els seus comentaris, van en un apartat final, encara que les vinculem amb referències en el capítol a què corresponen. L’apèndix documental conté els documents indispensables, escrits en llatí o llargs com les lleis municipals, demés dels extractes de les 178 escriptures de la parròquia i l’inventari topogràfic de les 47 caixes de l’arxiu. La bibliografia final és molt extensa i especialitzada en el tema tractat.

Per a la portada es va seleccionar una fotografia del segell de l’Ajuntament tal com era a mitjans del segle XIX, conservat en un document de Francisco Porcar, i en la portada posterior la coneguda imatge de la Mare de Déu del Cid. La publicació s’ha finançat amb fons del conveni, que podrà recuperar l’Ajuntament perquè en rebrà l’import íntegre de les vendes del llibre. L’edició ha estat assumida pel Centre d’Estudis del Maestrat (Benicarló), i la impressió per la impremta Jordi Dassoy de Sant Carles de la Ràpita. Cal agrair a Ángel Solsona la seua col·laboració amb el transport de les caixes de llibres des de la impremta fins a La Iglesuela.

Es va presentar a la Sala Capitular de la Casa de la Vila el diumenge 9 d’octubre, dins les Festes de la Mare de Déu del Pilar, patrona de l’Aragó, amb assistència dels dos autors.
Resum: Resultat d’un conveni amb la Universitat de Barcelona, per tal de seguir la traça històrica del municipi des del segle XII. Publica 17 documents originals en apèndix, altres tants entre el text, i en ressenya centenars, la majoria d’època medieval, com les donacions reials, carta de població, lleis municipals i relacions de prestacions feudals. Completat amb copiosa bibliografia i 125 fotografies.
Paraules clau: L’Anglesola, ermita del Cid, documents medievals, lleis municipals, feudalisme
­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­­
Abstract: Result of an agreement with the University of Barcelona in order to follow the trace of the historic town since the twelfth century. Place in Appendix 17 original documents, among many other in text, and review hundreds, mostly from the Middle Ages, as royal donations, Municipal chart, municipal laws and feudal services’relations. Completed with copious bibliography and 125 photographs.
Keywords: La Iglesuela, ermita del Cid, medieval documents, municipal laws, feudalism

URLhttp://cemaestrat.com/principal/62-principal/160-assemblea-general-

Comarques Nord (Morella): http://comarquesnord.cat/2011/10/06/es-presenta-la-iglesuela-y-su-ermita-del-cid-de-pere-enric-barreda

Aparece el primer tomo de la historia documentada de La Iglesuela y la ermita del Cid

El origen del libro se gestó en verano de 2007, cuando la alcaldesa Inma Artola me ordenó colocar en cajas archivadoras la documentación municipal desde 1936, que estaba repartida en diversas dependencias y en un estado muy diverso, en algunos casos no demasiado bueno. Tras estudiarla, se obtenían textos locales muy importantes, que por primera vez quedaban relacionados en forma de un inventario topográfico. Luego, con fecha de 21 de septiembre, el pleno del Ayuntamiento aprobaba el convenio con la Universitat de Barcelona para buscar más documentación dispersa por los archivos y bibliotecas españoles.
En Barcelona los resultados fueron escasos en el Archivo Real (de la Corona de Aragón), y la Biblioteca de Catalunya, e igual en el Archivo del Reino de Valencia. En el archivo de Teruel, en cambio, se obtuvieron más datos, puesto que se consultó la documentación de D. Manuel Matutano, una colección de libros de cuentas y varios pergaminos, y los microfilmes de archivos turolenses tan ricos como los de Mirambel, Tronchón, Alcañiz, etc. En Madrid, en el Archivo Histórico Nacional, se encontró numerosa documentación entre los fondos de la orden del Hospital y en los de la sección del Clero, con un conjunto de 178 escrituras (datadas entre 1518 y 1790, sobre todo de los s. XVI y XVII) y algunos pergaminos de la parroquia de La Iglesuela. Finalmente, en Zaragoza se pudo consultar también numerosa documentación en los archivos Histórico Provincial y de la Diputación, pero nada en el Diocesano, que se encontraba cerrado por obras.
Tras clasificar y ordenar los materiales, y transcribir los principales documentos, se ha redactado el libro. Debe decirse que todavía no es una historia completa, porque faltan por consultar algunas fuentes. Valoramos en especial las relaciones de propiedades de la orden del Hospital; los listados de vecinos desde el siglo XIV; las relaciones de topónimos y apellidos con su primera aparición cronológica; las dataciones y reformas de monumentos como la iglesia, castillo, casa de la villa, muros, nevera, casas-palacio, ermitas, molinos, etc.; los textos fundamentales como las leyes municipales de 1701 o los convenios de 1349 y 1350 entre el municipio y la orden del Hospital; la aparición de numerosas fundaciones civiles y religiosas (beneficios, limosnas, cofradías, capellanías, escuela, órgano, etc.); la destrucción de arte y archivos en 1936; etc.
En el momento de redacción definitiva de la obra contamos con la valiosa colaboración sobre Prehistoria y Antigüedad del Dr. Ferran Arasa, de la Universitat de Valencia, con 30 años de experiencia en la investigación de la Arqueología e Historia Antigua de nuestras comarcas y un verdadero apasionado del entorno de la ermita de la Virgen del Cid, como se pudo ver en la reciente visita guiada llevada a cabo el mes de agosto de 2011.
La obra se complementa con 126 ilustraciones, con sus correspondientes comentarios, que van en un apartado final, aunque con una referencia en el capítulo de la obra con que se corresponden. El apéndice documental contiene los mencionados documentos indispensables, bien escritos en latín o bien largos como las leyes municipales o extractos de las escrituras de la parroquia. Al final, la bibliografía general es muy extensa, casi exhaustiva, y especializada en el tema tratado.
Para la portada se seleccionó una fotografía del sello del Ayuntamiento tal como era a mediados del siglo XIX, conservado en un documento de Francisco Porcar, y en la postada posterior la conocida imagen de la Virgen del Cid. La publicación se ha financiado con fondos del convenio, que podrá recuperar el Ayuntamiento pues recibirá el importe íntegro de las ventas del libro. La edición ha sido asumida por el Centre d’Estudis del Maestrat (Benicarló), y la impresión por la imprenta Jordi Dassoy de Sant Carles de la Ràpita. Debe agradecerse a Ángel Solsona su colaboración con el transporte de las cajas de libros hasta La Iglesuela.
Recuperación de documentos de la Bailía.- Después de la presentación, se ha tenido noticia de una importante recuperación de documentos relativos a la Bailía de Cantavieja. Algunos de los mismos ya aparecían mencionados en el libro, otros deberán ser estudiados porque no se tenía más referencia de ellos que en el índice publicado por mosén José Altaba en su obra (edición de 1987, páginas 61-70).
Se tenían que subastar el 19 de octubre de 2011 en la Sala Balclis de Barcelona, como lote 929, en total “diez documentos y un misal de los siglos XIII a XVI”, pero la Diputación General de Aragón intervino y los recuperó, incluyendo el inventario de los mismos realizado en 1929 (citado en nuestra página 66). Están depositados en el archivo de Teruel, y esperamos que pronto sean devueltos a Cantavieja, de cuyo archivo se sacaron en un momento indeterminado después de 1929, con toda probabilidad en los tiempos aciagos de la guerra civil.
Publicat a la revista Los Nublos, del Centro de Estudios de La Iglesuela, núm. 3.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!