Pere-Enric Barreda

Ja fa anys vaig trobar una sèrie de descripcions del castell d’Ares entre 1575 i 1689 que, amb la introducció explicativa necessària, van veure la llum en aquesta publicació (Barreda 1994: 11-20). Per això ara es completa amb l’única font documental coneguda que ens descriu amb detall el desaparegut castell d’Albocàsser. No forma part de la mateixa sèrie que les d’Ares, sinó que es trobava mal classificada i ha aparegut en cercar una altra documentació per a la publicació que preparem sobre Albocàsser.

Fins ara és poca la bibliografa que en tracta: sembla que es va construir en temps dels Templers, al voltant del 1300 (Miralles 1983: 35), però en començar la guerra de la Unió el van destruir, de forma que els veïns d’Albocàsser es va comprometre a reconstruir-lo a càrrec d’ells. D’aquesta època podria ésser l’escut de Montesa que hi havia, amb dos més que Miralles identifca infundadament com dels Ferrandis, car és dels Castellbò o Perapertusa (tres losanges en faixa en cap), que no tenen vinculació amb Albocàsser (fot. 2). Després el va reformar el comanador fra Jeroni Pardo de la Casta el 1568, posant-hi el seu escut (tres tions) unit al de Montesa (fot. 3), i el deixaria tal i com recull la descripció.

En arribar la Desamortització de béns civils de Madoz va ser tret en públic encant per 42.000 rals, amb 750 m² de superfície, però no va posar dita ningú, arribant a sortir per cinquena vegada el 1872 (Miralles 1983: 195, segons document copiat per mossèn Puig). Passa a propietat municipal, i es destina a diversos usos fns que passa a ésser caserna de la Guàrdia Civil, segur que amb reformes internes (fot. 4). Finalment, quan ja era escola infantil, el van enderrocar l’any 1930, pel recel de vendre’n la fusteria, segurament bigues i cabirons de melis de molt bona qualitat. Com se n’han lamentat els bons albocassins, com en Casimir Melià Tena, de la seua desaparició! Esperem que fets com estos no es tornen a repetir mai més a les nostres comarques!

La descripció.- El text es troba dins de l’incomplet expedient de presa de possessió de la comanda major i la Tinença de les Coves, per en Pau Fuster, procurador d’en Ximén Pérez de Calatayud y Chaves, comte del Real, nomenat per Felip V el 19 d’agost de 1726, per mort de l’anterior comanador en Josep Sorell Despuig i Roca, comte d’Albalat. Entre el 14 i 15 de setembre és a les Coves, el 15 a la Torre del Domenge, el 16 a Vilanova, el 17 a la Salzadella, el 18 a Tírig el 19 a Albocàsser i el 20 a la Serratella.

A Albocàsser, amb fra Josep Ortells, s’encarrega Fuster, que era d’allí, dels següents béns: primer lleva els càrrecs a Lluc Beltran, alcalde major, Josep Navarro i Joan Fort, regidors, Anaclet Escuder, regidor segon, Joan Sales, procurador general, Florenci Sales, alcalde de germania, i després els torna a posar. Pren possessió de l’església, del banc que hi té, del castell (que descriu), i fa pregonar les armes vedades. També pren possessió de la presó de la Plaça, amb la jurisdicció suprema (mer i mixt imperi), del pellener, amb la jurisdicció civil, i del terme, des del Calvari.

Sobta la detallada descripció del castell, reconeixible encara en la pintura feta de memòria que es conserva a la Casa de la Vila (fot. 1). Parla d’un portal amb les armes de l’orde de Montesa i del comanador Pardo, que es conserven, i en entrar unes dependències descobertes a la dreta, mentre que enfront hi ha tres portes que donen al graner, cavallerisses i una altra al peu de l’escala (únic indret del que queda una fotografa). Aquesta escala, al racó diametralment oposat a la porta d’entrada, era l’únic accés a la planta de dalt, on hi havia varis graners i l’antiga cuina. Encara hi havia una altra planta superior, que es veu bé en la pintura, però on en el moment de fer la descripció no s’hi podia accedir perquè havia caigut l’escala.

L’esmentada representació la va fer el pintor Joaquín Mas a partir de les descripcions recollides per Emilio Albert, un gran afeccionat al passat d’Albocàsser, tal com era en el moment d’ésser enderrocat (1930). Es complementa perfectament amb els escuts i amb algunes fotografes panoràmiques del poble, on només es veu la galeria superior. De l’interior només hi ha l’esmentada fotografia, del voltant de 1910, quan el castell era ocupat per la Guàrdia Civil, fet que explica els lletrers de “Sala de armas” i “[Cu]adra” damunt dels portals.

El text.- […] una casa castillo sita en el poblado de la dicha villa de Albocácer, en el sitio nombrado de la Vileta, llamado de la Badia, y cerca la iglesia de dicha villa, cuia casa tiene las puertas del portal principal de ella de madera de pino, con su serraja y llave muy buenas, y sobre dicho portal están las armas de la religión, y otras al lado, que dijeron ser de de los cavalleros Pardos de la Casta, y al entrar por dicha puerta principal ay un patio descubierto, y a mano drecha ay un portal sin puertas, en donde ay un gran patio, con un arco cahido y otro entero de piedra picada, las paredes son altas y están buenas, en el qual patio se halla una puertezilla tapiada por donde se sale a unos descubiertos de la misma casa, el qual patio está sin techo ni tejado alguno, y se conoce por el que antes avía en dicho patio una grande habitación.

Otrosí, volviendo a dicho primer patio ay otro portal sin puertas, por el qual se entra a otro descubierto que también tiene las paredes altas y buenas, y se conoce que antiguamente era habitación de la dicha casa.

Otrosí, en dicho patio y a la frente de la puerta principal se enquentran tres portales, el uno tienen sus puertas mui buenas con serraja y llave por el qual se entra a una estancia que está paymentada con sus buenas paredes y techo, la que sirve de granero; el otro portal también tiene su puerta / mui buena, con su serraja, pero sin llave, por el qual se entra a una cavalleriza; tiene el techo y paredes buenas; el otro portal está bajo de la escalera, no tiene puertas y se entra por él a una estancia que tiene un arco en medio, el techo y paredes de dicha estancia está todo bueno.

Otrosí, en dicho patio ay una escalera de piedra con un escalón algo descompuesto, y al cabo de dicha escalera hay un rellano con dos puertas, la que está a mano drecha tiene su buena cloenda, con su serraja y llave, por la qual se entra a una pieza paymentada que sirve de granero y tiene una ventana con sus cloendas mui usadas y dos ventanones en ellas, tiene buenas las paredes y techo, y de esta pieza se entra a otras por un portal con puertas, sin serraja ni llave, cuia estancia está sin ventana alguna, que antes servía de cozina, y está bien acondicionada, y en esta estancia hay otra puerta con cloendas, sin serraja ni llave, por la que se entra a un granero grande paymentado y todo bien acondicionado, en donde ay dos ventanas tapiadas que sólo tiene unos ahujeros para tomar luz, en cuio granero ay dos quartos con puertas de madera buenas, sin serrajas ni llaves, que también sirven de graneros, los quales están paimentados y bien acondicionados, si bien el más largo nessesita de repararse su tejado.

Otrosí, volviendo al rellano de dicha escalera se enquentra en él otro portal con su buena puerta, serraja y llave, y bajando dos escalones se entra a un quarto, y desde este se passa a otro, los quales están paimentados, / tienen buenas las paredes y cubiertas; el segundo quarto y el primero tiene su primer cubierta de reboltones, y la cubierta del primer quarto está algo derruida, pero no sirve para cosa ni ay puerta ni ventana para entrar a él; los tejados están buenos, sólo necesitan de recorrerse y poner algunas tejas que faltan.

Otrosí, enzima de los graneros ay algunos desvanes eo porchadas, a los quales no se puede subir por no haver escalera, pero aviéndoles hecho reconozer a Mathias Boix, maestro de obras, vecino de la dicha villa dijo este estar bien acondicionado, como y también los tejados de la dicha casa, y sólo nesesitarse de poner algunas tejas que faltan.

Otrosí, a las espaldas de dicha casa castillo se enquentra un patio grande eo corral rodado de paredes buenas, que al parezer antiguamente debía ser huerto, y al cabo de dicho patio ay una pequeña estancia que sirve de gallinero, tiene la cubierta y paredes buenas, pero la puerta de madera con que se zierra no es de la encomienda, sino de la persona que se sirve de dicho gallinero, y al lado de esta estancia ay otra bien acondicionada que sirve también de gallinero, y la puerta de madera con que se sierra es del dueño de las gallinas.

Il·lustracions: 1. Detall de la pintura de Joaquín Mas. De l’Ajuntament d’Albocàsser

2. Escut de Montesa, amb les armes d’algun comanador (no dels Tous). De Casimir Melià, ara de l’Ajuntament d’Albocàsser.

3. Fotografia de l’escala del castell. De Casimir Melià, ara de l’Ajuntament d’Albocàsser.

4. Escut del comanador Pardo de la Casta (1568). De mossèn Josep Miralles. L’escut ara es conserva a l’Ajuntament d’Albocàsser.

Pere-Enric BARREDA (1996), “Unes descripcions del castell d’Ares (1575-1652), Boletín del Centre d’Estudis del Maestrat 45-46, 11-20.

= (2012), “Una descripció del castell d’Albocàsser (1726)“, BCEM 87, 126-131, reproduït al Programa de Festes d’Albocàsser.

Josep MIRALLES (1983), La muy leal y noble villa de Albocácer, Castelló de la Plana, Sociedad Castellonense de Cultura, 2ª edició.

ABSTRACT.- We publish the only known historical description of dissapeared Albocàsser’s castle, held in 1726, detailing its interior layout before the reforms suffered as a Guardia Civil’s barracks and its total destruction in 1930. Attached is a brief historical introduction, three photographs and a painting made from oral testimonies.

Keywords: castle, Albocàsser, Montesa’s shield, Pardo de la Casta’s shield.